La ballarina

 Passo el matí sense quasi veure-la per coses de la feina...però amb 2 minuts és que m'arregla el dia, amb 4 mirades i frases...em torno a sentir als núvols. No sé per què després caic. Ho sento com un vici de sentir-me rebutjada i malament i NO ÉS.

O sigui, la cosa està descompensada, evidentment jo estic enamoradíssima i per ella soc una amiga. Val. Però a partir d'aquí tot està bé! Vull parar de sentir-me malament a estones fins que una paraula seva em sana...aix.

Amb un somriure m'ha salvat el cap de setmana. M'ha tornat a ensenyar la foto que em va enviar ahir i li dic però mira lo millor de la foto...i és que sortia ella de fons fent la foto reflectida en un mirall...però només un tros i es veia un peu com en punta...i li dic...mira la ballarina. Ja estava somrient per orgull del seu fill -que estimo- però se li ha ampliat el somriure...uf...tan bonic...

Fer-la somriure és el millor que em pot passar...

I arriba l'estiu i arriben els braços nus que és que no puc no acariciar en certs moments. Jo tinc la pell suau (és així...) però és que la seva és MEL, és lo més suau que he tocat mai, fins i tot més que jo mateixa que ja ho penso, em toco un braç i penso ual·la, que suau...però és que ella MÉS. 

Arriba l'estiu va sense samarreta interior i quan la veig canviar-se (passa...) li veig tot el cos, la panxa, els pits dins dels sostents tan sexys que porta i he de desviar els ulls per no quedar-me mirant embadalida perquè ho faria, jo crec que em cauria la bava literalment i tot. Com pot ser una panxa tan bonica, m'hi vull adherir...

Per no parlar dels turmells perquè ja en vaig parlar ahir...

Penso...mira la ballarina...i ja somric jo per tot el cap de setmana. 

Gràcies G., amor, m'alegres la vida i la fas tan bonica que com puc pensar en voler estar sense tu?

Canviant de tema, NC. torna a estar fora, marxa de la feina però pot ser que al setembre torni. Avui he plorat molt i ens hem enviat molts missatges d'amor. No vull estar sense ella, ja em fa prou pena que estigui de baixa i no veure-la...i quan em diu la seva paraula carinyosa cap a mi i sap que se'm posa un somriure tonto i quasi em poso vermella...ai, amoret...com m'ensenyes també a estimar fins al màxim que podem estimar-nos.

Jolin, malgrat tot...que bonic és tot, que bonic son els vincles i que bonic poder-ho viure.