P. i P.

 Pors i paranoies...

Avui li havia de dir a G. q si li anava bé demà portar-me amb el cotxe. 

Jo fardant de que estem tan beeeeeeeeé i estem tan bé i de cop m'entra el pànic per dir-li això tan normal que òbviament m'ha contestat que clar que sí i si m'hagués dit que no, hauria sigut per una raó. Perquè és que sí que estem bé. 

Però no se me'n va la por. Suposo que encara necessito més processos. Només agraeixo que no se'n vagi encara de la meva vida perquè encara la necessito per sanar. Com els mussolets. Sanandose mutuamente...aix...li vull ensenyar el vídeo i no. Perquè un cop li ensenyi deixarà de ser cert. O sigui. No sé per què, per mi encara pertany al món de la fantasia del qual estic sortint i aterrant a la realitat. 

Aquest matí pensava que m'alegro molt de sentir que jo sola no puc amb aquest vincle. Que fa mooooolts molts dies que li escric jo primera. I em contesta super bé, eh? I en persona busca la comunicació exactament igual que jo però cada dia penso: no vols escriure'm? No penses en cap moment que vols dir-me algo? Només m'escrivia quan creia que m'estava perdent. Quan l'esquivava, quan li vaig bloquejar els storys...

Però en canvi quan li escric sembla contenta. Hola! Em contesta. 

No sé, tinc com aquesta mena d'orgull tonto de "no ser jo la que sempre escriu primer". I per què no? Quantes collonades. A vegades penso que miro massa instagram. Faré dieta. 

Per posar el punt al post que doni sentit al títol del blog, diré que avui somiava amb la meva mà a la seva panxa blanca i tova com un mató. M'imaginava dient-li: et puc acariciar la panxa? Però no em puc imaginar un context en què això podria passar...Però m'imagino que em diu que sí. O que no diu res però fa aquell somriure seu de "vale", quan em diu que sí amb els ulls. Mare meva...adoro veure-la cada dia, adoro la seva presència física. Se'm curen tots els mals sense diagnosticar...

Quan tingui una parella de veritat vull sentir-me així. Guardar como. És així com vull viure l'amor. Vull veure la seva forma i sentir que soc a casa i que tot està al seu lloc...No serà G. però serà així o no serà.