diumenge, 14 de juliol del 2024

Distància

 Ara necessito no veure't, ara gaudeixo d'aquesta distància i d'haver sortit de la sobreestimulació  que representa veure'ns cada dia immerses en una vida social que no volem i que ens allunya.

Per totes les persones i dinàmiques que s'interposen entre nosaltres i no ens deixen ni mirar-nos.

Ara t'envio un fragment del concert que vaig veure ahir només perquè era molt bonic i l'escoltes.

I no sé si t'agrada o si et fa il·lusió rebre'l, no en tinc ni idea, em rendeixo de saber què vols o què esperes. 

Però em contestes amb alegria i així ens diem bon dia i sé que estàs bé.

Ara és tot el que vull. 

Veure't és massa per mi, veure tota l'estona el teu cos que desitjo fins l'extenuació i no puc tocar...prefereixo somiar-te.

Però vull que estiguis bé. 

Vull dir-te bon dia el dia que em vingui de gust.

Encara que tu no m'escriguis primer.

Encara que no sàpiga si t'agrada o si ho esperes o si...

1 comentari:

Nosu ha dit...

La distància fa mal.
Però de vegades és l'única manera...
I quina merda haver de reprimir-se escriure quan ho desitgem, així que, endavant