Ara necessito no veure't, ara gaudeixo d'aquesta distància i d'haver sortit de la sobreestimulació que representa veure'ns cada dia immerses en una vida social que no volem i que ens allunya.
Per totes les persones i dinàmiques que s'interposen entre nosaltres i no ens deixen ni mirar-nos.
Ara t'envio un fragment del concert que vaig veure ahir només perquè era molt bonic i l'escoltes.
I no sé si t'agrada o si et fa il·lusió rebre'l, no en tinc ni idea, em rendeixo de saber què vols o què esperes.
Però em contestes amb alegria i així ens diem bon dia i sé que estàs bé.
Ara és tot el que vull.
Veure't és massa per mi, veure tota l'estona el teu cos que desitjo fins l'extenuació i no puc tocar...prefereixo somiar-te.
Però vull que estiguis bé.
Vull dir-te bon dia el dia que em vingui de gust.
Encara que tu no m'escriguis primer.
Encara que no sàpiga si t'agrada o si ho esperes o si...
1 comentari:
La distància fa mal.
Però de vegades és l'única manera...
I quina merda haver de reprimir-se escriure quan ho desitgem, així que, endavant
Publica un comentari a l'entrada