Intimitat

 Rebre un àudio de G. dient-me com se sent...

Jo ja no sé si és la realitat o és que a mi tot el que diu ella em sembla poètic i romàntic...Dic romàntic en el sentit del moviment cultural del romanticisme

El que em diu, perquè li pregunto,  sé que li diria a qualsevol a qui li volgués dir, però també que no li dirà a qualsevol. Sento tan  endins la nostra intimitat que adoro...

Sentir amb la seva veu com se sent de sola, de perduda, dient-me no sé què faré, estaré sola...és que a l'altra gent també li passen coses i no em diu aquestes coses...o potser no ho percebo igual...o no em sembla igual de transcendental...és igual. Segurament és la càrrega que li poso jo però, com sempre, em sembla poesia pura. 

I combinar això amb mantenir a ratlla la Salvadora que porto a dins...saber que no puc fer res, que no he de fer res...a part d'escoltar-la i ser allà disponible... I ella (la Salvadora) burxant i burxant, intentant-me fer pensar que soc especial (perquè després em foti de lloros quan vegi que no tant) i fent-me pensar que així l'aconseguiré, que així voldrà estar sempre amb mi, que s'adonarà que em necessita....vols callar?! De vegades li dic en veu alta: Salvadora, calla!

Estar disponible també vol dir que poden no haver-te de menester...També s'ha d'acceptar, també forma part. 

I al vespre m'envia un post sobre llençols...vam parlar un dia del color dels llençols....em diu.

Ja ho sé, amor, tot el que parlem es queda gravat en mi...

No em puc imaginar felicitat més gran que rebre àudios en què m'explica com se sent. Bé, sí: vull aconseguir que m'expliqui com se sent DE BÉ. 

Tinc pendent de dir-li la frase: no pararé de donar-te pel sac fins que et pregunti com estàs i em diguis molt bé (però de veritat).