Por

 Avui és el meu aniversari (felicitats, gràcies, de res). 

G. encara està de baixa (estarà un temps més).

He portat galetes a la feina per compartir i celebrar i he portat un tàper per guardar-n'hi per ella i li he dit tinc una cosa per tu, te la porto? 

I hi he anat quan he plegat, a casa seva, i m'ha convidat a dinar.

Quin super regal d'aniversari.

Està bé.

Està molt tranquil·leta, clar perquè no està treballant i llavors està deixada anar...m'agrada molt així...com més mimosina, més deixada anar, sense estar tant en el control de tot...

Sé que està de baixa perquè està trista i perquè s'ha de situar i així no podria treballar bé però m'agrada tant veure-la així...

I fora de la feina, per fi!

Em sentia tan estranya...

La conversa ha anat tota rodada, la idea de dinar juntes ha estat seva i em sentia tan bé fent plans, què dinem, doncs? A quina hora vens?

Anava cap allà i estava nerviosa.

I després quan era allà hi havia alguns moments que encara sentia els nervis en plan...aviam si no sabràs de què parlar...o...no sé...

Tenia por.

Tenia por de viure el que dic que vull viure. Jo vull que quedem, jo vull anar-la a veure, jo vull estar amb ella...i quan és real...glups...per què tinc tanta POR? És com aquella cançó dels Pets (sempre hi ha una cançó).

Quan era allà...em sento visquent un somni. És més real que mai. És ELLA, sense ni unes dècimes d'idealització ni ànsia ni, en realitat, por. Ella i jo, allà, xerrant, buscant allotjament per al meu viatge que faré amb A. (i més gent). 

M'agrada tant com és G. Així. Sense estar a punt de desaparèixer, sense amagar res. Ella. Allà. I jo. Xerrant, rient, tranquil·les, sense presses. Dient què dinaríem el proper dia. Podria viure així (com també diu aquella altra cançó...).

Por d'aconseguir el que somio i desitjo. Por de perdre el desig on em sento tan còmoda. Por d'obrir totes les portes que tinc davant, por de que es tornin a tancar i no poder-les gaudir.

Però alhora...simplement ser allà i voler ser allà i passar el meu dinar d'aniversari amb ella. Sense esperar res més. Al màxim del que volem. 

Felicitat? Doncs sí. 

Feliç aniversari, em diuen. Doncs sí. Està sent molt feliç.

Per moltes sortides i postes de sol més, m'ha dit A. I anem xerrant tant organitzant el viatge aquest. Tinc ganes de veure-la i estic contenta de xerrar-hi. Però necessito moltes més coses tangibles encara. 

G. és...és carn. És realitat. I així és com l'estimo més. 

Estic agraïda a mi, a ella i als guionistes (i en realitat a molta gent) per estar construint aquest vincle i aquesta història tan bonica. Se'n diu amistat. Però jo sé que és diferent. Amistat sí però...és G.