Aviat

 G. aviat tornarà a la feina, sembla ser.

Veig que està un altre cop FROZEN. Ja m'he cansat de respostes com "oh, que bé" "ah, sí" "no, que va". Jo crec que l'Alexa és més expressiva.

Molt bé, doncs si vols tornar a la teva vida igual que quan ja estaves feta merda, doncs torna-hi. Si no vols estar en contacte amb les teves emocions continua ignorant-les fins l'infinit, però no podràs aguantar per sempre. 

Si la teva única tècnica per viure és aguantar doncs fes-ho.

No és la meva vida.

No et jutjo.

Simplement no et puc ajudar ni estar allà en aquest modo.

Jo formo part del món emocional i saps que si connectes amb mi hi connectes.

Per això m'ignores, m'evites i m'esquives.

Espera que ens tornem a veure, a mirar-nos als ulls.

Espera que ens tornem a olorar.

Espera que ens tornem a tocar. 

Tu espera't.

Però jo no em vull esperar, estic cansada, ja sé que ja ho he estat moltes vegades però jo ja no sé com estar, no sé on posar-me ni què dir-te ni què no dir-te, com em vas dir un dia tu a mi.

És que no em surt dir-te que no vinguis, em deies aquell dia, fa dos nadals. 

Ahir va fer dos anys que em vaig declarar. Bueno, diguéssim que tampoc va canviar res, en realitat. 

Em podries haver deixat estar. No vindré, et deia. Però tu em cridaves. Vinc a abraçar-te, et deia, i m'abraçaves tan fort...amb tota la teva ànima...Sé com son les teves abraçades fredes i de compromís. I aquelles no ho eren. 

Potser vindràs de visita demà o demà passat...i molt bé. Intento respectar el teu modo "no passa res, tot està correcte i res m'afecta". Però jo no puc estar-m'hi. 

Simplement m'aparto, miro cap a mi i faig el meu camí.