Hi ha una lesbiana

 Hi ha una lesbiana a la feina.

Olé el gir dels guionistes.

M'agrada perquè sense gairebé haver parlat tenim la complicitat de lesbiana, de compartir un univers que saps que no comparteixes amb l'altra gent.

Naturalment la meva fantasia s'ha disparat cap a...fer-li gelos a G.

Recordem que encara està de baixa.

La nova lesbiana no m'agrada. O sigui, a veure, que no em desperta res, diguéssim...pobre...però clar...m'obre un món de fantasia en quant a complicitat aliena a G.

Avui ha arribat una mica trasbalsada perquè s'ha fet un susto al matí (que al final no era res...) i li he fet una abraçada.

He vist una cosa. Ha arribat amb mala cara i estàvem una altra i jo i l'altra li ha dit "estàs bé?" i clar, no...i li diu "vols una abraçada?" i llavors ha explicat el que li havia passat i jo simplement era allà i he obert els braços per fer-l'hi. 

A vegades estic en contra del llenguatge verbal. Quasi que si em diuen si vull una abraçada amb paraules...m'allunyen de les ganes de fer-la...com no m'hi convidis amb el cos, xata...

Sempre que llegeixo allò de  "si diu que sí però amb els seus actes fa que no..fes cas del que fa, no del que diu" i jo sempre penso...amb G. és tot lo contrari. Diu que no i fa que sí. A què he de fer cas, llavors? Per mi és molt difícil fer cas a les paraules quan el llenguatge corporal diu una altra cosa. Em desgasta molt.

Ara (G.) parla com un robot. Diu que està bé, normal, però està sèria com una patata i sembla que als watsaps només li falta posar al final "atentament".

La lesbiana nova a més l'any passat treballava amb la meva còmplice estimada i enyorada que encara és còmplice en la distància i que diu que quan G. marxi, ella tornarà per collir-me amb una pala...

Doncs això fa com que també formi part del "tinglado". S'ho curren els guionistes de la meva vida, eh? Deu n'hi do. 

Avui he parlat amb NC., com l'enyoro però m'agraden les converses que tenim. Sempre tenen com un puntet picantó, com la nostra relació a la vida real. No hi ha res però et miro així. No hi ha res però et toco una mica. No hi ha res però t'abraço molt fort...I les converses igual. Aviam si ens veiem aviat (NC., la Còmplice i jo). Com les enyoro.