Esveramenta

 Estic molt esverada. 

G. estava avui com tota xisposa, com alegre...tot i que mai sé quan pot passar de l'alegria a la tristesa...o a la mala llet. Sembla que està bé i de cop està fatal...però diguéssim que avui estava com mimosa i graciosa, no sé, hem rigut de bon matí...

Moments i dies que adoro.

Però si estic esverada no és per això, tot i que el benestar és com que m'inspira a anar més enllà i llavors em fa ràbia perquè clar...no. 

És que divendres me'n vaig de viatge amb A.!! Tot i que ara no pugui pensar en ella perquè G. em té ABSORBIDA,  només tinc ulls per ella, és molt heavy.

El que més m'esvera és anar parlant tot el rato davant de G. de que me'n vaig de viatge amb la meva crush i tothom amb el catxondeito de aviam si passa algo...(spoiler: no)...em remou. 

Molt.

Estic com al otro lado de quan ella va marxar de viatge a veure el seu amant.

Ara...trobeu les 7 diferències, també. Ella anava a tiro segur i ningú de la feina ho sabia. Només jo que estava sufriendo en silencio...

Per una banda em sento poderosa i per una altra penso que li importa una merda. Intento desxifrar la seva cara de poker cada cop que surt el tema...però com que és la reina de dissimular...sincerament no tinc ni idea de què pensa si és que pensa algo o simplement li suda. 

Total, que estic com una moto amb tot plegat i esveradíssima. 

Em fa una mica de pena no compartir-ho amb A. perquè va tan a tope que no para i diu que no té temps d'estar nerviosa...aviam com va el cap de setmana. Igualment em fa molta ilu, no només per anar amb ella, que també. 

Divendres...espera que trec la bola de vidre...marxaré una mica frustrada perquè no hauré pogut arribar a escatir si li importa, si li afecta, si li fa ràbia...si vol venir (com diu la meva confident...jejeje...). I no em dirà res de res la molt...

Aquesta ràbia que em fa també m'esvera. 

Cada dia que passa sense que em digui res em fa ràbia. 

Avui li he pelat una poma perquè tenia una butllofa a la mà i li donava just el ganivet...i m'he posat tan nerviosa que m'ha caigut un tros a terra...Moooolt bé...

En fi.

Esveramenta. 

Ah.

I el mig somriure quan vaig a dir-li FINS DEMÀ només a ella davant de tothom i ella em diu adeu. 

EM

MA

TA