Momentets

 Els petits momentets de cada dia...

M'encanta la complicitat que tenen els nostres cossos en acostar-se, xiuxiuejar-se, esquivar-se, provocar-se...és com si nosaltres hi anéssim a remolc.

Les mirades...els somriures...cadascun d'ells és un món. Pararia el món a cada somriure, a cada brometa, a cada cosa que em demana...com quan em fa anar a buscar el mòbil per no anar-hi ella i la miro com dient...quina barra...però ho faig perquè m'encanta. 

Quan arriba al matí i diu que té fred i em moro de ganes d'abraçar-la i escalfar-la...

Quan no li agrada el menjar i em mira amb cara de fàstic i somrient alhora.

Quan em torna a dir una vegada i una altra que l'altero...i jo li dic que s'altera sola, que jo no li faig res. Però m'encanta alterar-la, ojalà l'alterés encara moltíssim més. 

Quan li dic que vaya moc em va fotre l'altre dia (venia a la conversa) i m'ofereix el mocador perquè s'està mocant...aquesta confi...uf...

Quan ve a seure al meu costat i comença a dir-me en veu alta aviam el missatge que ha d'enviar, que aviam què posa...i jo m'imagino un vespre qualsevol a casa amb aquesta confi...ui...quita quita, no imaginis tant. 

I les companyes que van passant i em van fent cares com dient...esteu aqui junteteeees uuuuh. Sí, ha vingut ella, penso. 

Quan està de mal humor perquè està cansada i li fa mal l'esquena i no para fins que em diu exactament a on li fa mal: aquí, veus? Aquí, aquí, just aquí...no em feu treure la frase de context...uf, COM NO HE D'ESTAR ESVERADA!?

Si ha d'estar així m'invento totes les crush i nòvies que convingui! 

En un moment de bogeria he pensat que divendres em posava a la butxaca de l'abric el cor que jo li vaig posar a la seva quan va marxar de viatge amb el seu amant...però no passarà. Seria l'explosió del món sencer. 

Per cert, que a l'amic invisible m'ha tocat la lesbiana que em volia lligar per fer-li gelos però que no puc perquè no m'agrada...mmmm...gràcies guionistes, ho penso aprofitar. 

Per què és tot tan bonic??