El cap de setmana hem seguit barallant-nos (amb màxima conya) i fins i tot l'he insultat (rient). M'encanta...
D'altra banda, potser perquè estigui ovulant...o no...jo què sé...però de cop, avui, veia POSSIBLE que G. i jo algun dia fem sexe.
És un pensament que m'aboca a la màxima frustració perquè el meu raciocini em diu que NO és possible.
Però és com si no li faig cas i per dins continuo pensant...ja...però sí.
No sé. Estic fatal.
Aquest matí és que anava rient per la casa de les seves bromes de mala llet...m'agrada perquè soc conscient de la felicitat, no tinc aquella ànsia que et fa no voler perdre algo fins al punt de no poder-ho gaudir quan ho tens.
No.
Gaudeixo molt d'ella.
Em fa feliç.
Excepte quan no m'hi fa.
Excepte quan no hi és i desapareix i deixem d'enviar-nos tires de cares que ploren de riure.
Això també forma part d'ella.
En fi.
És la relació que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada