"Alardejar"

Em sento molt estranya i distant. He marxat sense dir-li res sense motiu aparent...no sé, tinc sensacions molt estranyes i dubto de si son reals, de si venen de mi, d'ella o què passa. 

He tingut la sensació que, G.,  parlava massa en veu alta del fet que enviava missatges i coses a la seva suuuuuper amiga...perdoneu el rintintin...de la que estic més gelosa perquè és amb la que G. alardeja...vale...no es diu així...uf...presumeix...no no, perdoneu però no té el mateix sentit, així que G. ALARDEJA de que son tope amigues i tenen tope de confiança com dient i amb tu no, o com dient...com tu fas amb altra gent...

Per una banda penso...quin sentit té tot això? Però per una altra ho sento tan real...

Com si em tornés la pilota quan jo dic en veu alta cridant perquè ho senti (ara no, perquè estic afònica) algo referent a la meva instastory (perdoneu però em fa massa gràcia aquest terme) perquè sàpiga que en publico i no les veu. 

D'acord. La primera dolenta soc jo. No, la primera dolenta és ella que m'agafa i em deixa quan li convé. 

Joder, jo què sé, abans em sentia com fresca i innocent...ho trobo a faltar. 

Tot està massa viciat, massa poc parlat, massa suposat i sobreentès.

I no entenc per què ens continuem apropant així i mirant-nos així i sento els cossos pendents l'un de l'altre. Sí, la sento pendent de mi. En alguns moments dubto de si m'està mirant quan jo no la veig. Però potser res d'això és real.

Estaré embogint ja del tot?

També he notat clarament quan passava de mi com de la merda. I ara no ho sento així. 

Aprofita la mínima ocasió per tirar-me xinites...per què està tan enrabiada amb mi? Per què no passa de mi? Potser només és una qüestió de poder dintre de la feina mateix i jo com a persona li importo una puta merda i per això sé que quan no treballem juntes no serem absolutament RES. 

Estic trista, decebuda, em sento impotent i tinc molta por.

Molta. De la conversa de demà. A més per què ha de ser demà? Just abans de marxar de pont? No li podré dir res en tots els dies i segur que ella tampoc no em diu res de res. He d'estar després 4 dies i mig sense saber absolutament RES d'ella?? No hi estic d'acord. No vull! 

Em fa molta por que es trenqui tot per sempre més i no quedi res on agafar-se. No vull estar sense tu, amor...no vull. 

No vull destorbar-la, no vull dir-li coses que no vol sentir ni alterar-la ni dir-li que hi ha coses d'ella que no  m'agraden o que no em semblen bé. 

Ho porto malament. Porto malament dir les coses.

Suposo que els guionistes m'estan preparant aquest scape room...

NC. m'ha dit que demà vindrà...necessito una abraçada seva com l'aire que respiro. 

Estic cagadíssima i confio sota zero en mi, en la conversa, en el procés i en res. Vull plorar i patalejar. 

I a sobre la conversa de demà és també amb la seva super amiga perquè encara siguin més elles dos i jo i la directora l'enemic. 

No jugooooooo!!!!