La conversa

 La Conversa va anar com el cul. 

I efectivament era super mala idea tenir-la just abans de marxar de pont. Almenys per mi.

A G. li va absolutament sudar tot i, com sempre passa amb ella, intentes parlar d'una cosa i acabes parlant d'una altra. Té una capacitat de fintar...impressionant.

L'altra, que per la vostra informació és la que va saber del meu enamorament perquè em va pillar, bàsicament...Diguem-li S. perquè està prenent molt de protagonisme.

Doncs S. es va desmuntar i va estar tota la reunió plorant (ella, la insensible, doña perfecta, la que tot li va TAN bé). És una cosa de feina, és una cosa que li va malament i la directora, la exdirectora i jo ho veiem i la reunió era per parlar de què passa. La seva actitud és com de "jo ja no sé què més fer i ja passo". 

El cap de setmana jo sense poder dormir pensant possibles solucions o canvis i li pregunto com està  i em diu que "molt bé". Val·leee.

I G. tres quarts del mateix, el que passa és que la seva situació laboralment parlant és una altra. Però l'actitud de desídia és la mateixa. No sé com dir-ho...en fi, és igual, coses de la feina. 

Ah, i S. dient, a sobre, sants collons, que des de principi de curs li estava costant la feina i tal perquè trobava a faltar G. Hola? És jo? Jo no tinc els collons de dir això, que per culpa de trobar-la a faltar no estic connectant amb la feina. HOLA???? És que em sembla fortíssim. Tot i que estic començant a entendre els seus episodis de gelos i la seva insistència en dir-me que no tinc res a fer amb ella...no dic que S. senti res per G., clar que no perquè  son del club de  les "som ultraheteros i sempre ho serem", però sí que estigui gelosa i no vulgui que G. estigui per mi sinó per ella. Jo què sé, la gent és molt rara, al final tot és una qüestió de poder i d'estatus social...jo què sé, jo em perdo...jo només sé el que sento i el que vull i que estar al costat de G., literalment, em calma. I sento que, independentment de tot, a ella també li passa i punt. Abraça'm i calla. 

Bueno...tinc la sensació que m'estic explicant com el cul. 

Anant a les coses que m'afecten: estic molt trasbalsada. Avui he enviat un missatge a G. però bueno, continua sent el xat GPT infinitament. 

Demà veurem, jo què sé. 

De totes maneres, i canviant de tema, G. continua molt rabiosa amb mi i cada dos comentaris un és amb ràbia...i "de broma"...però amb ràbia, amb molta ràbia i noto que se li escapa, que m'ho diu quan no m'ho vol dir, que la ràbia li sobreeixeix. 

Tinc moltes ganes de dir-li que deixi d'abocar la seva ràbia sobre meu perquè sento que estic aguantant algo que no és meu. No és culpa meva existir.

És com li vaig dir jo a ella un dia "pots parar d'existir? Pots parar de ser tan sexy?". 

Doncs sento com si ella em digués "pots parar d'existir? Pots parar de connectar-me amb el meu món emocional?". 

Doncs mira, no.