S'ha liat

 No he pogut aguantar tota la setmana. Dimecres estava fatal, dijous no hi vaig anar per coses que tenia i ahir, divendres vaig petar. 

G. continua fent ostentació quasi ridícula ja de la seva SUPER amistat amb S., no entenc...m'explota el cervell. No dic que no puguin ser amigues. Suuuuuper amigues, les millors amigues de l'univers que han existit mai però cal escampar-ho als 4 vents?? Quan G. és una persona discreta que manté la seva intimitat i no és d'aquesta manera? I no és per dir però S. igual...jo no sé com li està sentant...ara mateix no li preguntaré perquè no tinc el mood però...és que em fa la sensació que fins i tot li ha de molestar de no ser que vulgui també fer aquesta ostentació per alguna raó que desconec. 

Ahir em va explotar el cap. Era l'aniversari de S. i bueno, va penjar una story amb la seva cara de primer pla amb un text super d'agraiment perquè clar, li fa taaant de suport i l'enten taaaaant i ho ha de saber tothom, es veu. Tota la resta de coses de la seva vida si no ho sap ningú, millor però això sí. 

No entenc res. 

Total que vaig petar i no podia parar de plorar i al final la directora em va dir que marxés perquè és que així no podia estar. 

A la tarda G. em va preguntar que com estava i que què passava. Com dient...va, en sèrio. 

M'ho esperava i no. No vull haver de petar d'aquesta manera per tenir la seva atenció o perquè li importi algo del que em passa. 

Primer no sabia  ni què dir-li però al final li vaig dir que la trobava a faltar i que sentia que no ens comunicàvem i que ho fèiem amb ràbia. 

M'acaba de contestar.

Que no vol tenir conflictes ni res que la desestabilitzi i que posa límits amb mi i amb tothom. I que no està enrabiada ni enfadada. Que necessita tranquil·litat i pau en aquests moments de la seva vida.

No entenc que sigui una resposta al que jo he dit però suposo que és una resposta a per què està així amb mi i amb tothom, segons ella. 

Perquè necessita pau i no vol conflictes ni malentesos. D'acord. Si ella ho diu m'ho hauré de creure i respectar-ho.

És una manera de dir que la deixi en pau. 

Continuo sense entendre què té a veure amb lo primer que he posat però he d'entendre que una cosa és una cosa i una altra és una altra i que no té res a veure. 

Diu que situacions com aquesta (com quina?) li creen molta incomoditat.

Suposo que la "situació com aquesta" és la meva existència.

I sobreentenc també amb el missatge que en realitat, efectivament. li importa una merda com em senti jo. 

Què passa és com dient, deixa de liar-la. 

No sé. Ara pensaré una estona més però crec que li diré que dilluns em faci una abraçada i que ja ho oblidem tot. Parlarem de coses de la feina estrictament necessàries i per part meva tindrà tota la pau que necessiti perquè m'allunyaré d'ella d'una vegada per totes. 

Tinc una sensació molt forta de que s'ha acabat d'una vegada per totes.

El que no sé és si podré suportar aquesta tristesa. En realitat ja he passat per estar tristíssima i veure-la cada dia "com si res"...així que suposo que puc tornar a fer-ho. 

Estic agraïda al meu cos i a la meva emocionalitat que em van fer petar i no continuar "com si res" perquè això és algo que no suporto. Almenys he dit com em sentia. 

Bueno, deixo aquí el post...vaig a processar.