Vertitats i mentides

 Estava repassant posts del primer curs...perquè em sento com ja estic segura que m'he sentit moltes vegades.

I és mentida que només em vingui a buscar quan jo m'allunyo o estic "enfadada", també hem estat molt de temps. Molt de temps!!! A la conversa telefònica li vaig dir...hem estat molt de temps MOLT BÉ! I fins i tot estant super bé a la feina i després enviant-nos missatges per la tarda i...jo què sé...no era per recuperar-me perquè ja m'havia recuperat. 

I lo de portar-ho al meu terreny...no ho estic portant bé, no sé a què es refereix. No sé quin és el meu terreny que no és el seu. El del sexe? El del cos? També ha utilitzat això per recuperar-me...el contacte físic, les mirades, la proximitat...El de l'amor? El dels sentiments? El de ser especials l'una per l'altra? Què té de dolent? Per què no en podem parlar?

Avui he pensat que no és que no es vulgui vincular amb mi sinó amb una altra persona...sinó que en realitat no es vol vincular TANT amb ningú. Per això li va bé la seva amiguíssima super estimada llum de la seva vida...perquè aquesta tampoc es vincula. Ja va bé que sembli que son taaaaan amigues i en realitat no ho hagin de ser. 

Avui la meva nova còmplice que treballa al seu costat m'ha dit que estava de mala hòstia...com que aquests dies no la veig (G.)...uf, a partir de la setmana que ve ja sí una altra vegada.

També pensava...penso molt, veig...que tenim com temes de conversa predeterminats però no n'entren de nous. Per par meva està clar per què: perquè em fa callar i diu que no la remogui quan jo el que faig és compartir amb ella la meva vida. Per part seva...suposo que deu ser lo del terreny un altre cop que no entenc...

Moro de ganes d'enviar-li un missatge, de publicar algo perquè ho vegi...però és que no sé què. Estic seca. Com quan el cos em feia anar cap a ella i no ho podia evitar...doncs al revés. Ara no em deixa. Alguna part de mi haurà entrat en raciocini.

Ara, també us dic que no surto de la tristesa absoluta.

Quan ella ha volgut que em cregui que li importo m'ho he cregut. I quan vol que cregui que no li importo també m'ho crec.

Fa de mi el que vol, això ja ho sabíem, oi?