Caiguda d'ulls

 Nooooo pot resistir la vida sense mi, es veu.

Com pot estar tan distant quan la necessito a prop o quan li demano...i mirant-me tot el dia quan intento ALLUNYAR-ME d'ella?

Em fa tant de cas! Si sempre fos així...

De totes maneres, si per ella és un divertimento que deixa quan té algo millor a fer,  doncs tampoc no m'interessa, així que jo continuo al meu rotllo. I no em costa. Perquè clar, com que la vaig veient de reüll, diguéssim...pffff.

Avui a l'hora de dinar, com que sec al seu davant però no del tot (per no seure al seu costat per no posar-me encara més malalta i frustrar-me) es passa l'estona buscant-me les mirades i fent-me complicitat amb tot el que diu, dic jo i diu qualsevol. 

M'ha fet una caiguda d'ulls...que crec que s'ha posat vermella ella i tot. Semblava el cranc de la Sirenita quan li diu que ha de pestañear asiiiiiiii. 

Al matí m'ha demanat que li comprés aigua (sempre la necessita en moments crucials) que després m'ha vingut a pagar al meu costadet i ja de pas ha aprofitat per quedar-se allà on jo era i posar l'antena mentre una altra em preguntava per la cita de divendres...

Per què vol enamorar-me? Si després no li agrada com soc...

En fi, m'és igual, simplement sé que no pot ser així que...jo a lo meu. La meva flama ve amb mi. 

Aviam quan han de durar aquestes mirades orgàsmiques...

Avui portava la "meva" sudadera...la que li vaig treure les boletes...aix.

Sembla ser que aquesta setmana torna a ser de bones...en fi.