Conversa distesa

 Avui he segut al seu costat per dinar però ha sigut com...ai mira...si total...què canviarà? Res. I com que era el que quedava lliure...doncs allà que he anat. Si estem al costat és com que parlem més, tot i que si estem davant estem allà mateix...però no sé.

Total, que ha sigut una conversa molt interessant en diversos moments.

I em fa pensar allò que sento tantes vegades que és: és que és aixòoooooooooooò!! El que vull...com deia ahir. Més d'això. Més vegades, més temps, més seguretat...i poder-ho expressar. Que pogués dir...joder tia, com m'agrada estar amb tu a la vida. 

Això és compartir la vida. Només em ve tristor de pensar...quan les circumstàncies no ens ajuntin...què farem? Però bueno, tampoc trec res de pensar-hi ara...

Hem estat parlant d'horoscops i ha sigut molt bo perquè parlàvem (amb més gent, eh) de qui ens topem a la vida i jo no sé què he dit a una que "repetia signe" i G. diu..nooo, però és la persona! I jo ai clar...si és el que sempre dic jo! Hahahha, ha sigut molt bo perquè no ho ha dit amb rintintin ni res, ho ha dit en sèrio  i diu clar...sembla mentida (comvolguentdir si ho he après de tu). Ai, amor, tan de bo fos real i t'enamoressis de mi...

I després hem parlat d'aquell dia horrorós en què jo estava POSSEÏDA per l'esperit de la tristesa (així mateix ho he dit) i després vaig caure en què feia mesos que havia mort la seva mare i vaig sentir que hi estava connectada i que part de la meva tristesa era la seva, que jo en realitat no estava tan trista.  Bueno , això segon no ho he dit, només he dit lo de que estava posseïda per la tristesa  i que era lluna nova.

Doncs he vist la llum i he volgut dir en veu alta quin dia era i ella hi ha caigut. Ha dit ah, quin dia? Hosti sí...no ha dit res, bueno, que no havia sigut una bona setmana...

I què més hem dit...ai no sé, estàvem tan a gust...

No sé quin sentiment em provoca el fet de pensar: no podríem estar sempre així?? I quan dic sempre em refereixo als diumenges a la tarda o a la cabana...aix...No, no podem estar sempre així perquè no sentim el mateix i punt. 

Però és tan bonic...

Ara em fa un altre cop pena estar tres dies sense saber res d'ella. Bueno dos, el cap de setmana. En fi. 

Que I'm in looove uuuuh I'm in loooooove!

No celebro Sant Valentí  ( Sant Va Lentin...perdoneu però em fa massa gràcia la broma) però és bonic haver-me sentit així en aquest dia. 

Com diu la meva amiga E. que li vaig explicant els episodis (com que el dentista em mira raro i em pregunta si estic bé...) "aviam què tal avui..." és el meu nou mantra. 

Jo a lo meu (però in love).