Coqueteig

 Si és que al final...jo sé que aquesta sensació acaba trencant el dic. Ok, paraula correcta i que és la que volia utilitzar però que sona fatal. M'agradaria posar presa, resclosa o alguna cosa més nostrada però és que fixeu-vos en l'exemple que posa el diccionari per a la paraula dic: figuradament: posar dics a les passions. Així que no em queda més remei que utilitzar la paraula dic. DIC!! És horrorosa...

Total.

Que sé que quan l'estic enyorant tant acabaré tornant-m'hi a acostar...

És que veient-la cada dia és impossible.

I veient-la riure ...que la ex-dire diu ui...què li passa a aquesta? Què s'ha pres? I jo que em pregunto. És dedicat a mi? O quan no hi soc fa el mateix. Mai ho sabrem. Espero que la ex-di ho observi i m'ho digui però segurament fa el mateix...

Veient-la riure, quan es fa una cua, quan em mira així tot i que segurament no pretengui res i sigui la seva manera de mirar i punt i sigui jo que em faci la pel·lícula...

Total, que així és molt difícil mantenir-se en com que no m'importa ni m'afecta. És mentida.

Vaja, que no la puc veure malament ni bé perquè m'afecta de totes les maneres. 

Bueno, no sé si em crec molt el seu riure...però almenys està enriolada, animada, no sé...

Avui li he fet bromes, l'he emprenyat, l'he tocat...li he fet amenaces (en broma, clar) i li he suplicat que em digui les seves teories sobre coses que ja me'n deu dues que no em pensa dir...

Però estàvem en aquest tipus de connexió que ens costa tant no sé per què i que s'acaba no sé per què.

Lo únic que he mantingut és allò de: a veure com estem avui? Vale. Doncs avui toca això. Enhorabona. 

Però quan estem així...és com si no em sé relacionar amb ella amb alegria d'una altra manera que no sigui seduint-nos. O seduint-la o jo què sé, coquetejant o...no ho sé, però sento que estaríem un altre cop a punt de morrejar-nos en algun moment.

Segurament no és, vejeu el post de les dues línies de pensament. 

He de sortir d'aquí.

Va.

Reset.

Demà serà un altre dia.

Ups, demà és dimecres i em toca treballar amb ella. 

No.

Reset.

En sèrio. 

Prou, no vull tornar al mateix.

Que alguien me pare.

Prefereixo "marxar" quan estem bé que esperar a que marxi ella. Això que estic dient és molt xungo, no? Però és així. 

Com he dit, avui portava cua, CUA! Està tan guapa...bueno, si és que està guapa de totes maneres. Però m'he fixat en els seus pelets curts que li surten a les temples. 

Avui la tenia davant...fa difícil mirar-la, a vegades tinc por d'incomodar-la. A vegades em voldria arrencar el cor i deixar d'adorar-la així d'aquesta manera.