I més...

 Avui he tornat a seure al seu costat perquè els altres llocs estaven ocupats però demà m'he proposat no fer-ho perquè és que em posa MALALTA.

Amb tot el que hem viscut i dit...no puc entendre com encara em posa tant. 

Bueno, també penso que ho fa a posta...seduïr-me. Com la cara de pena no li ha funcionat i amb l'interès sobtat ja la veig venir...les miradetes i el contacte físic sí que no fallen perquè és que EM DERRITEIXO. 

I és que una part de mi no pot parar de dir "veus com tu també li poses..." perquè és que llavors es transforma i de cop tenim tot de coses íntimes, comencem a agafar galetes de la caixa i anem rebuscant buscant la que a ella li agrada i penso...com és possible aquesta DUALITAT, que després sigui la mateixa persona...això que deia al comentari de l'altre post: que no em mira a la cara!

I després em comença a perseguir. Entre el dinar i que jo marxés ha hagut de passar per on estava jo almenys tres vegades...ben arran, clar...al final pensava...vols parar de perseguir-me? Literalment.

Jo ara mateix, tal com estan les coses, només ho puc atribuir a L'ATRACCIÓ en el sentit literal de la paraula. 

Després arribo a casa i estic com una moto, fillets de maria, que és un no parar...

Vull quedar-me així. És el que li deia a la psicòloga...i el que li vaig dir un dia a G. també...quan estic bé amb ella és quan la puc deixar anar i pensar en altres coses. Piràmide de Maslow.

Si estem així com ahir i avui...firmo. 

Ara, no sé si es pot anar amb aquesta calentura pel món. Estic un altre cop en l'estat de tenir por de lligar-me a algú sense voler perquè vaig abraçant i sobant a tothom. 

I a tot això s'acota el divendres amb A.

Com que en el meu cervell està com molt desvinculada de G., tot i que n'hi he parlat una mica, ja em va bé. Estic contenta.