Pell

 Avui ha sigut d'aquells dies que la nostra pell fa l'amor sense el nostre permís.

M'he assegut al seu costat a dinar perquè no hi havia un altre lloc lliure...el nostre cos ha tornat a parlar per nosaltres. 

Sentia un altre cop l'atracció literalment parlant.

Primer ella estava distant, desconnectada com vam estar tota la setmana passada i com estem així, en general parlant...

Llavors li he dit alguna cosa com a cau d'orella (pel fet que la tenia al costat) i ens hem mirat als ulls i s'ha desbloquejat algo.

Sé que tot el que dic en aquest post contradiu tota la feina que estic fent però ho dic tal qual ho he percebut i tal qual ho noto i ho sento.

No canvia el relat general de que ens hem de deixar anar i distanciar-nos i tal i qual i blablabla.

Després del parell de frases a cau d'orella i de la proximitat d'estar al costat (que si passa'm el pa, que si dona'm un tovalló...) han passat un catàleg d'una cosa i me l'han donat a mi i em diu: 

- Posa'l aquí al mig (de totes dues). 

I aquí ja entrem en el terreny de coses que potser no haurien calgut però que reforcen la meva teoria de l'atracció dels cossos.

Jo anava passant les pàgines del catàleg però ella tenia la mà allà on jo l'havia de posar per passar la pàgina i clar...a cada pàgina...li tocava la mà. 

Segurament és per la restricció i aquestes coses que passen però us prometo que quan el meu dit toca el seu...la sensació arriba fins a l'entrecuix.

A cada pàgina que passava...

I jo dissimulant...ah, doncs mira, aquest està bé...ui, mira aquest.

Tocant-li la mà expressament, esclar però també pensant...per què no l'apartes? 

No seria ni cap despreci cap a mi ni res, en realitat seria lo més normal. 

Llavors és quan dins meu alguna cosa està convençuda que ella també em vol tocar la mà i és quan vull que fem l'amor.

I és quan penso...follem i que s'acabi ja aquesta tonteria, per deu. 

D'altra banda, va...

Divendres he quedat amb A. a casa meva per veure una peli molt llarga.

Diu que està nerviosa.

Aviam.

No és una cita, no?

Jo estic nerviosa perquè el meu propòsit d'any nou és convidar gent a casa perquè no ho faig perquè em fa com molta cosa perquè soc molt desendreçada i penso, simplement, que casa meva no li agradarà a ningú i que estaran incòmodes, jo què sé...

Però ho vull fer perquè no és plan de viure així.

I no, no li diré res a G. ni diré res davant seu. 

Avui he anat a la psicòloga i m'ha dit una cosa que en realitat també és la que jo sempre recomano a tothom però que no sé per què oblido: que em centri en mi.

Que quan G. es desreguili, en comptes de que m'arrossegui ella a mi com la setmana passada, que em centri en mi, em reguli jo i que potser l'arrossegaré jo a ella i es podrà regular.

És molt bonic. Gràcies.

He de pensar que jo soc la llum, es veu. 

Uf.

No sé si podré.