Declaració de Sant Jordi

 M'agrada un any més haver passat el dia de Sant Jordi amb tu.

M'agrada que, sí, puguem estar NORMAL. Que no necessiti simbolitzar amb res aquest amor perquè simplement l'estic vivint. Així, com és. Com sigui.

M'agrada que fem conyes i riem...em fas riure...em fas riure...m'enamores...

M'agrada que em facis cas (encara que després digui que no) i que em contestis des de lluny quan sembla que no estàs a la conversa, encara que haguem de seure a l'altra punta de la taula perquè si no, queda massa descarat i hem de fer veure que "ens és igual".

M'agrada com em mires quan estem en confiança, encara que estiguem una mica tallades.

M'agrada com m'escoltes...fins i tot sento que no estic acostumada a que m'escoltin tant.

M'agrada que et digui que necessito roba d'un color i em diguis que em deixaràs una brusa d'un color blau molt bonic...m'agrada tenir a veure amb tu. Vull tenir a veure amb tu. Tinc a veure amb tu.  

M'agrada que m'ensenyis la foto del teu pare ben orgullós amb les roses de Sant Jordi i me l'ensenyis molta estona perquè pugui sentir que ho vols compartir amb mi realment. 

M'agrada que tinguem el mateix ritme emocional, encara que jo de vegades m'esveri.

M'agrada que m'afegeixis al grup de les teves companyes de nivell perquè sento que no em tens por i que confies en mi. 

M'agrada que em preguntis quan cantaré al teu poble mil vegades tot i que sé que no vindràs. Però no puc parar de dir-te que serà molt guai. Perquè vull molt que ho escoltis, a part de voler que em vinguis a veure a mi. 

Fins i tot m'agrada...no sé si m'agrada però és com que em conforta...la tristesa de pensar que no sentis el mateix, que jo no sigui per a tu tan important com tu per a mi.

M'agraden les llàgrimes (..tantes...) que vesso per tu perquè em fan sentir viva. 

P. S. I una vegada més clavo el significat de la paraula que volia fer servir: confortar: sostenir en l'abatiment, el dolor, etc. TAL QUAL.