Cinco minutos mas

 Buah.

Un altre dia de converses amb V.

Per què ha de viure a un altre país? Bueno, segurament perquè si no, no estaríem tinguent aquestes converses. Perquè sembla ser que la gent "normal" no és així de profunda i intensa com nosaltres. 

Que m'agrada i adoro les seves dents i la seva olor i com es mou? Que el meu cos reacciona quan em toca? Correcte.

Que això és el que més m'agrada de la situació? No! Cling! Però gràcies per participar.

En realitat, com a guió, faria que ens enrollem perquè així podria parlar més estona amb ella i tindria més la seva atenció en exclusiva (estem tot el rato en grup). 

No me quiero ir!! Deia. 

No te vayas, li deia, i li feia un petó a la galta mentre estàvem mig abraçades per fer-nos una foto en un carrer pintoresc...

M'encanta viure això així amb aquesta persona tan INTERESSANT i quasi que voldria ser la seva amant només per tenir més estona amb ella, més arguments per veure'ns i parlar i compartir coses però en realitat no necessito que fem sexe. 

Només vull mirar els seus ulls foscos amb les pestanyes tan curtes més estona i que m'expliqui més i m'escolti més i que parlem més i més i més estona. 

Suposo que és l'encant d'allò fugaç...Deu ser això.

Però és que no puc parar de voler més i més i més estona...

Parlava de que havia valorat canviar el bitllet de tornada al seu país (no per mi, esclar...) i rèiem dient "cinco minutos mas!!"

Jo també vull cinco minutos mas amb tu!! I alhora vull trobar gent sincera, oberta, intensa, sentimental, profunda com tu i per a això necessito ser així. Com tu.

Gràcies per existir, gràcies per compartir-te, gràcies per mirar-me i veure'm.

Està sent preciós.

I mentrestant G. que sembla que només fa que fer-me la punyeta.

Avui sentia que estava seduint a l'amiga xupiguai. Li feia com les mateixes coses que normalment no fa i que em fa a mi de vegades quan sento que m'intenta com seduir. Així és com ho percebo i ho noto. 

Segurament està tot a la meva imaginació i ho percebo només perquè m'hi fixo molt però mira, en aquest moment M'ÉS IGUAL. 

Però quan soc allà em fa mal. Em fa mal. No cal tot això. Em fa mal veure que ens distanciem simplement perquè no vol tenir res a veure amb mi, com si mai m'hagués estimat una gota. Com si mai haguéssim compartit res. Com sempre. 

I em fa mal en contrast amb V., a qui VEIG tant i a G. no la veig perquè sento que només intenta no ser qui és. 

Son tot lo contrari.

Parlàvem de per què els guionistes havien posat V. aquí...doncs mira, una de les coses és aquesta, almenys els guionistes de la meva vida. 

Els de la seva no ho sé.