Deixar anar

 Crec que G. s'ha convertit definitivament en el xat GPT o almenys així és com ha decidit mostrar-se'm.

Sento que, per fi, m'allunyo i no em ve a buscar. 

Potser és una mostra de respecte cap a mi, no sé.

No sento ràbia ni rancúnia, només ganes de poder deixar anar del tot i alhora una pena immensa.

Perquè no, no soc una assetjadora, tot això ho hem construït entre les dues encara que no ens haguem comportat igual i no haguem sentit el mateix, cadascuna tenia el seu paper. 

El meu era mostrar-li el meu amor, el seu era reclamar-me quan no ho feia. 

Però s'ha acabat. S'ha d'acabar.

Avui és dia 29, avui ha afegit una estrelleta més però avui no li diré res ja. 

Espero que la meva absència li reporti més beneficis que la meva presència. Més pau i més felicitat. 

Prou de coses silenciades i a mig dir.

Jo necessito viure en veu alta, ara.

I sento que no tinc res a oferir-li ara que només és la seva ràbia sortint-li per tots els porus en forma de mala llet, cansament i distància. 

L'altra companya de feina que també deia que no la reconeixia va parlar amb ella i G. li va dir lo de sempre: que està cansada i sobrepassada. 

El que no s'adona és que està permanentment així.

És la seva decisió viure així la vida, jo ja li he ofert el que tinc, no puc fer-hi més.

Ens quedem permanentment en la fase de parlar-li a la paret, doncs d'acord. No m'interessa.

Jo vull parlar-te a tu, amor, però no et veig.

I tothom diu que és que ets així, fins i tot li han dit a la companya de feina aquesta que ha parlat amb ella, que es tregui la vena dels ulls (a mi també m'ho diuen) i que G. és així. Així com es comporta ara.

Però nosaltres l'hem vista, l'hem coneguda, sabem que no ÉS així. Tot i que efectivament així és com decideix mostrar-se i comportar-se.

És la seva decisió.

La respecto.

No tinc rancúnia ni ràbia.

M'aparto.

Me'n vaig. De debò, com ja he intentat moltes vegades.

Si em deixa...no és que necessiti el seu permís, però, no sé com explicar el sentit de "deixar-me" que vull dir. 

Ens hem de deixar anar alhora perquè si no el vincle continua. 

Ja li vaig dir.

Faig la meva part.

I si ella fa la seva ho aconseguirem.