Paranoia

 Storytelling (explicar-ho,vaja) de l'activació de totes les meves paranoies: 

L'altre dia, el dia 19, feia 3 anys que vaig somiar amb G. per primer cop i per tant que va començar tot...diguéssim.

I jo a les de la feina (a ella no) els hi deia: avui faig 3 anys. Mira...una cosa com una altra...la tonteria del dia perquè és que tampoc tenia més.

Total, que també li vaig dir a l'amiga xupiguai.

Quan vaig sortir se'm va acudir dibuixar un 3 al parabrisa del cotxe de G. amb la mala sort que quan elles van plegar ho van veure alhora. Dic mala sort perquè si ho hagués vist G. sola simplement no hagués dit ni fet res, jo crec. I segurament ja sap que la única friki que li posa coses al vidre del cotxe soc jo. No veig que passés res l'any passat quan li dibuixava cors i no els esborrava.

Al dia següent ve (l'amiga xupiguaíssima) i em diu: tu vas dibuixar un 3? 

I jo rient: sí. Perquè la reacció  de tothom a qui li dic és riure i dir-me...que pava.

Menys la seva perquè es veu que ella té la missió en aquest món de dir-me la veritat (no sé qui li ha demanat, però bueno). 

Doncs em diu que això és ASSETJAMENT.

I que si a ella li fes "un tio"...clar, ara resulta que en aquesta història soc UN TIO.

Li vaig dir que jo no rebo cap mena de feedback per part seva i que no puc saber si li molesta (l'amiga xupiguai diu que a ella li molestaria i que pel que ella coneix a G....i tant...la coneix super bé...que fàcil és fer-se la normativa...què opinaria de que TINGUI UN AMANT??? Taaaaaan bé que la coneix??)...doncs que pel que ella CONEIX a G., que també li molesta segur.

I em va començar a dir que ella (l'a. xg.) "sap coses" i que clar, que quan G. ha intentat ser més "tajanate" amb mi, jo m'he enfadat. Clar, això serà el que li ha dit ella per justificar-se.

Uh, m'agrada aquest nou relat que OBVIA totalment els cops que JO he intentat ser tajante i m'he intentat allunyar de bon rotllo i ELLA m'ha perseguit (confirmat amb les seves paraules). 

Parar-me els peus era tan fàcil com NO FER RES, cosa que se li dona molt bé, d'altra banda. Li he donat mil milions d'oportunitats que no ha agafat.

Clar, molt bonic  mirar-se la història relatant només el que a tu t'interessa perquè la resta no ha passat o no m'ha d'haver afectat perquè es veu que pel fet de que elles vulguin ser un robot,  jo també ho he de ser.

Un altre cop la puta negació i invisibilització.

I estic totalment en PARANOIA pensant  que SÍ l'he estat assetjant tot aquest temps, que està malament per culpa meva, que em té por i que no sap com dir-me que no i treure-se'm de sobre, que no comparteix res a les xarxes socials per culpa meva, i un llarg etc.

Ahir sí, li vaig fer mala cara i vaig marxar sense dir-li res i no, no em va dir res quan vam marxar perquè estava molt enfadada i juro que no li hauria contestat res.

Com que ja se li veu el llautó en la seves estratègies per "recuperar-me" no sé per què...per poder continuar odiant-me? Doncs com que ja l'he descobert, ja no ho fa. Au. Doncs millor.

Estem malament.

Estem malament amb G. i sabeu que no ho suporto, que no puc estar així.

Però no vull parlar amb ella perquè en realitat tampoc m'ha dit res i lo únic que m'ha demanat és que no li crei conflictes, doncs molt bé. 

Lo únic que faig és allunyar-me, amb tota la pena del meu cor.

Perquè la trobo a faltar a rabiar i no sé qui és aquesta persona (i no soc la única que ho penso).

Ahir estava INCÒMODA amb ella, i tampoc estava passant res...estava malament, és molt raro per mi sentir-me així.

Sincerament, no sé com acabarem els dies que queden però la meva sensació és de...aviam, no sé com posar l'emoticona...però vaja que DIT DEL MIG AIXECAT. 

De: si tan perfectes sou vosaltres dues i ningú més doncs quedeu-vos soles i aïllades i passeu-vos-ho bé odiant-me i criticant la meva manera de ser (sí, filles, soc així d'intensa i m'agrada expressar els meus sentiments, digueu-me rara), que així encara quedeu millor perquè tot lo dolent que jo faig VOSALTRES NO i així encara sou més bones.

Vosaltres dues juntetes i soles i BEN aïlladetes, que segur que estareu super bé (noteu el to de ràbia, oi?)

I...ah!

Diumenge passat vaig cantar (va ser espatarrant...en sèrio, no ho supero), i per la part que ens interessa en aquest blog, va ser al poble de G., amb la seva roba i havent-li dit que em faria il·lusió que vingués a veure'm. 

Ja comptava que no vindria (ni m'ho podia imaginar).

Però no només no va venir sinó que ni tan sols em va preguntar com havia anat ni tan sols quan li vaig dir "ostres, ahir que havia de cantar, justament, em vaig llevar amb mal de gola", posant-li fàcil, jo què sé. 

Ja sé que la seva excusa és que s'oblida però no s'oblida que l'amiga xupiguai va anar a la casa rural (vamos, un planazo...) i li pregunta i li ensenya fotos i vol saber tothom qui hi va anar. D'això no.

Ai l'amnesia selectiva. 

Ni em va preguntar ni em preguntarà.

Té vergonya? Està avergonyida del seu comportament? Potser sí.

Si l'estratègia és ser desagradable fins que em cansi està funcionant. 

Molt bé amiga xupiguai, no sé per què volies aconseguir això (potser per restablir l'ordre natural de les coses i que tot sigui correcte i com tu consideres, ja que tens la veritat única i absoluta), molt bé G. suposo que encaixar en el que ella espera de tu et reporta molta felicitat...

Ho esteu aconseguint.

Ara.

Jo no pararé de ser com soc.

Potser no amb vosaltres, ja que no més tinc ganes d'allunyar-me, però no penseu que em perdreu de vista tan fàcilment o que em fareu canviar de manera de ser. 

P.S. perdó per aquest post tan caòtic que no paro de refer