Coses d'aquestes que em passen a mi de vegades...
De cop, una de la coral que conec des de fa com 3 anys i pico i que, jo què sé...normal...un dia la veig amb uns altres ulls.
De cop veig el seu posat serè, el seu somriure còmplice i murri.
I el que em flipa és que alhora que em fixo en això la tinc tota l'estona al costat i de cop m'abraça dient una cosa, i de cop, eh guionistes, estem ballant una dansa i donant-nos la mà.
I ara vaig per la festa major buscant-la només perquè em torni a somriure, tot i que no busqui res ni vulgui res ni em plantegi res...
I a sobre avui a la festa major he parlat amb aquella dona Tan Guapa. Tant que em posa nerviosa.
Ni pensaments ni ganes de materialitzar res.
Ah, trobo a faltar A. i a sobre em diu que està com cansada de tot i només vull abraçar-la de veritat, no amb la icona de l'abraçada.
Ara marxa de vacances amb el seu marit perquè clar...no fos cas.
Ni pensaments ni ganes de materialitzar res. No, no ho he repetit sense voler. Ho he repetit volent.
4 comentaris:
Quines ganes que tinc de veure a algú amb uns altres ulls... Crec que aquest tipus de visió el vaig perdre.
Soc somnis, no sé per què no puc comentar des del mòbil... Total, que penso que si en tens ganes ja és un petitíiiiiisim principi. Jo no crec que ho hagis perdut. Continua mirant amb atenció.
Com molen aquestes guionistes!!!
Almenys mantenen el públic distret, això sí
Publica un comentari a l'entrada