TOT el que vull

 No, no m'he mort.

Aquests dies he estat molt amb A. Per alguna cosa és la meva crush d'estiu...

Aix.

Primer tenia crush, després se me'n va anar, quan vam anar de viatge però m'ha tornat una miqueta.

Una miqueta en el sentit de que estic molt bé com a amigues però el que fa que estigui especialment bé és aquest petit intringulis que sento. 

No necessito que fem sexe. De fet crec que no ho vull.

Ni tan sols que ens confessem el nostre amor ni res semblant. 

Estic començant a entendre aquell concepte que no entenia de sentiments romàntics però no sexuals. 

M'agrada mirar-la, m'agraden les seves expressions i els seus moviments, la trobo BELLA, agradable per als meus sentits. 

I estem a gust juntes, això està clar. I tenim molta complicitat, ens entenem molt bé i em sento especial dintre del grup, que d'alguna manera som ella i jo una miqueta més que amb la resta. 

De sobte ens mirem i ens somriem i sento que ens diem: que bé que estiguis aquí, que bé que siguis tu. 

Sí, segurament és el que en diríem amistat però per mi té aquest petit punt sensual que fa que sigui una experiència més intensa...és que no goso dir "més" que amistat perquè per mi amistat ja és un tot en si mateix i un màxim, no vull menystenir l'amistat perquè és importantíssima a la meva vida i sempre ho ha sigut i m'ho dona tot. 

Però sí que sento que  amb A. és un vincle una mica diferent que amistat. Amistat romàntica, per mi. 

Però és clar, no n'hem parlat. No sé si podria. No sé si ella ho veu com jo o ho podria entendre. 

O llavors pensaria que "m'agrada" i se n'aniria tot en orris. 

Així estic bé.

Estic contentíssima d'estar amb ella perquè em sento plena al 100%, em dona tot el que vull i necessito d'aquesta relació. 

I em consola perquè veig que és possible.

Hi ha gent que em diu: però té parella.

Però jo sé que això no ens afecta.

Sé que la parella s'endú tots els privilegis i tots els avantatges i sembla que si una persona JA té parella tu no pots aspirar a res.

A ser una amiga però llavors t'has de conformar amb el que se suposa que s'aplica a l'amistat I PROU. 

Has de ser NOMÉS una amiga. 

No sé si m'estic explicant.

Però el resum és que estic contenta amb el meu petit crush amb A. i em com ens relacionem i el carinyu que ens donem.

Em sento vista, apreciada, cuidada, important, lliure i amb els meus petits moments de felicitat de pensar "ha segut al meu costat", "m'està mirant", "m'està tocant un braç"...i ja està.

Sí, ja està. Perquè això és tot el que vull. És TOT.