Odi

 Aquest matí ens hem creuat pel passadís i se m'ha acudit la boja idea...vaja, m'ha sortit així...com d'anar-li a fer una carícia a la galta.

M'ha apartat la mà violentament.

VIOLENTAMENT

Després he dit una cosa així en general, que no li deia a ella, i m'ha mirat amb un odi... Ho dic en sèrio, mai he vist aquesta mirada en ella. Indiferència. rebuig, fins i tot enfado però aquest ODI??

Si les mirades matessin avui estaria morta ja. 

Quan dic que soc gilipolles però no tant em refereixo a que fins aquí hem arribat. 

Mitja hora abans de plegar, quan jo ja portava una bona estona esquivant-la, bueno, fent bàsicament el mateix que fa ella, no dirigir-li la paraula ni mirar-la a la cara s'ha dignat a fer-me una pregunta directament dient el meu nom i mirant-me als ulls.

No em digueu que tornarem ara a aquell bucle de que "em vulgui recuperar" perquè és que ja no m'ho crec...ella potser em denunciarà per assetjament però em sembla que jo també a ella, prou ja.

En aquest espai on no tinc cap filtre i no callo res del que sento puc dir que aquest absolut DESPRECI  és una altra manera de no deixar-me anar. Si em volgués deixar anar de veritat em donaria peixet i que tot s'anés refredant. això no és normal, no té cap ni peus.

Ja no es tracta del que senti jo o de com sigui la situació o com era abans ni merdes en vinagre, es tracta ja de TRACTAR-ME MALAMENT.

La ex-di (el meu àngel) diu és veritat, no et mira a la cara! Què li has fet?? 

Irònicament, perquè ja sap q no li he fet res.

Que la meva única intenció era que estigués bé i que poguéssim estar còmodes a la feina però està clar que ho estic fent fatal perquè la situació no pot ser més insostenible.

I el meu jo PAS no està podent suportar que tothom estigui allà com si res, com si no passés res, com si una persona no estigués maltractant expressament a una altra que l'estima. 

No sé...no entenc res, en sèrio. 

D'altra banda i per alegrar una miqueta a l'escàs públic d'aquest blog us diré que dissabte vaig sortir a fer el cafè i vaig trobar-me de sorpresa pel carrer, perquè a més em va veure ella a mi, la crush per un dia i vam anar a fer el cafè juntes i em va dir que l'avisi quan hi vagi els caps de setmana i m'està agradant bastant aquesta persona com a nova descoberta, no tant com a crush perquè vaja, la mania que té tothom de ser tan hetero, en fi. Però igualment m'agrada i em dona una mica de vidilla. No li he parlat mai de G. i espero no haver-ho de fer, ja hi ha prou gent aguantant els meus drames. 

Canvi d'estratègia amb G.: distància, més distància i dissociació, no sé...l'amor ja me'l guardo per aquella persona que ara no hi és. Que em tractava bé i es preocupava per mi tot i que la situació era exactament la mateixa o inclús pitjor (en el sentit que jo li anava més al darrera, diguéssim). 

No sé, en sèrio que aquest gir de guió no l'hauria esperat en un milió de capítols. Putos guionistes...