Com desitgeu...

 Avui a l'hora de dinar G. estava super xerraire, contenta, comunicativa...explicava coses!

Fins i tot a mi. A mi com a part de tothom, no a tothom menys a mi.

Xat gpt, xat gpt...digue'm si això està relacionat amb la informació següent d'alguna manera: 

L'amiga xupiguai amb qui es dedica a cutxitxejar sempre coses...no hi era. 

Bueno, devia ser casualitat.

Però m'ha agradat.

Crec que ha sigut el primer cop en tot el curs que la sentia parlar així. O que l'escoltava així. 

No sé.

Que he gaudit de la seva conversa i he pensat....ah, sí, tu eres així.

Explicava coses de quan era petita i de Nadal...

Continuo sentint un lligam amb ella...com si fos una part de mi.

Segurament l'hauria de trencar i ja està.

Però no puc ni vull ni sé com fer-ho. 

Suposo que l'esperança d'estar a prop seu alguna vegada un altre cop s'esvairà algun dia. Tornarà ja cap a casa...però ella continua sent el meu somni.

I ja no només perquè m'agradi, perquè em posi...és que això va moltíssim més enllà.

Em fa riure pensar que "m'agrada" perquè això és una ínfima part del que sento per ella. 

A la tarda li volia enviar un missatge però no ho he fet.

Ella no vol.

No em vol. 

I aquesta és la meva pena. 

Però el l'amor em fa respectar aquesta distància que posa. L'amor que ella no vol, no vol que l'estimi però no ho pot evitar i jo l'hi envio com em dona la gana. 

En forma de distància? Doncs en forma de distància. 

Com desitgeu...

Estaré arribant al meu pla inicial d'amor i distància? Qui sap si ho aconseguiré.

Demà veuré A.

Avui necessitava JA la seva abraçada. No aguanto fins demà!! Li he dit...i és tan bonic poder-li dir...

Visca l'amor. Així en general.