Tendresa

Què tindrà? Què tindrà? Fins i tot m'ho va preguntar un dia la psicòloga...però què té aquesta dona?

Això dic jo...

Què tindrà que em trenca el cor mil vegades però després me'l fon i se'm tornen a ajuntar els trossos?

Recordeu la conversa laboral que va iniciar amb mi i va continuar amb la directora i l'ex-directora? Per posar-vos en context, era un tema que tenia a veure amb la gestió de les emocions. 

Doncs avui he sabut que va tenir una continuació. 

L'ex-directora va tornar l'endemà dient que de cap manera, que això no quedava així i que volia tornar  a parlar i li va dir a la directora que demanava una altra reunió. 

I li va comentar a G.

Doncs G. va córrer al despatx de la directora a SUPLICAR-LI (segons les pròpies paraules de la directora) que NO tinguessin aquesta conversa, que no podia sostenir-ho, que sisplau sisplau que no fessin aquesta reunió, que estava en un moment en què no podia i que estava anant a teràpia. 

Quasi es tira per terra, m'ha dit la directora, i que va plorar. 

Han tornat a aparèixer les seves llàgrimes...i a mi se m'ha fos el cor...AGAIN.

En realitat no ha passat res...però és que la tornava a veure amb una tendresa...

La meva il·lusió...il·lusió en el sentit il·lusori de la paraula, que és el que faig servir com per consolar-me...és pensar que així G. està bé. Que és el que ha triat i que és com vol viure. 

Però quan sé (que ja ho sé) que està malament dit per ella mateixa...tan malament que no pot ni PARLAR d'emocions en un entorn laboral...se'm trenquen tots els esquemes...

No sé, continuo volent cuidar-me.

Continuo havent-me d'allunyar perquè continua sense voler saber res de mi i jo soc aquí, a veure, també estic visquent la vida i no puc anar a remolc seu.

Però alhora...sento com que ho estic fent bé. 

Encara que mai m'ho agraeixi, sento que li estic fent bé i això em consola o em permet avançar més fàcilment, no sé, o amb més dignitat.

La meva amiga T., la dels àudios de 21 minuts i que m'ha estat sostenint des del principi de la història, que m'explosionava el cervell amb els seus pensaments...diu que jo l'he fet arribar a aquest estat, que vaig obrir la caixa de Pandora.

No sé si vaig ser jo. 

Però potser sí.