Regals

 Coses que penso mentre m'asseco el cabell...

Estava pensant en regals de reis i m'he adonat que no hi ha ningú pendent del que vull per després regalar-m'ho i fer-me una sorpresa, captar el que jo vull quan ho manifesto.

La meva família de pares i germans ens fem regals, sí, i fem llista i dic el que vull però son petites coses, clar, perquè els regals grans se'ls endú la canalla de la família.

Però igualment no estan aquí al dia a dia per captar-ho. Ho puc dir, sí, els hi importa, sí...però no era això en el que pensava.

I sabeu qui és que últimament m'ha fet regals sorpresa basats en el que jo havia manifestat sense ni ser-ne conscient?

Doncs sí: G.

La bossa que em va regalar pel meu aniversari fa 3 anys és el millor regal que m'han fet mai. Una cosa seva que jo un dia vaig dir que m'agradava...i va esperar 3 mesos a que fos el meu aniversari per regalar-me-la.

I després el llibre de Sant Jordi (que no em pot mirar a la cara perquè ho puc malinterpretar però regalar-me un llibre per Sant Jordi sí perquè clar, això no ho malinterpretaria ningú). Era un que sabia que m'agradava, que eludia a la meva història compartida amb ella. No era un llibre qualsevol per complir (per complir què?).

Total...que ja ho havia pensat aquest matí però mentre m'assecava el cabell he corroborat que, si ho fes, que bé que m'estimaria G.

Ho sé segur. 

Bueno. Però aquesta sensació també em diu que un dia, d'alguna manera, em va estimar. Si no, no ho sabria.