Contenta i no

 Això li he dit a una amiga i em diu...a veure, com es menja això de contenta i no?

Doncs avui estava contenta perquè he tingut un bon dia amb G.

Un dia dels de guardar como.

Dels de...amb això ja en tinc prou!

Però clar, què passa? Doncs passen dues coses.

1) Que soc conscient que estic contenta quan estic bé amb ella i malament quan estic malament amb ella i no m'agrada però és així. Aquest fet no em posa contenta.

2) Que avui l'amiga xupimegaguaíssima, estendard de la seva existència, no hi era. I em fa molta ràbia que faci de barrera entre nosaltres. Una barrera que segurament posa la pròpia G. (o mateixa...mai entendré quan s'utilitza una cosa o l'altra o quina és correcta i quina no...). 

Com jo posava la meva primera Còmplice (aix...com l'enyoro) al principi: no em deixis sola amb ella, li deia perquè jo sabia que quan estava sola amb G. em desbocava i em tirava a sobre seu i no ho volia. 

Doncs G. posa a l'altra aquesta de barrera. I quan no hi és...potser també perquè jo em relaxo, no dic que no, es comporta diferent amb mi. 

Avui fins i tot hem segut al costat a la reunió i ha fet allò tan eròtic per mi que és entortolligar el peu a la pota de la meva cadira.

Ja sé que no vol dir res i que ho fa a altra gent, i que altra gent ho fa a altra gent.

Però quan hi ha la Sergent (xupiguai) G. NO  fa aquestes coses amb mi. No sé si perquè es conté, perquè l'altra no ho vegi o és la meva imaginació.

Avui estava NORMAL, com jo sempre penso: no podríem estar normal? Em refereixo a això! Normal! Si ens toquem bé i si no també, no noto que m'eviti, si parlem bé i si no també, fem una broma i riem, dic algo i em mira...etc. 

Coses

N

O

R

M

A

L

S

Puc dir-ho més alt però no més clar.

Us he de confessar que el moment peu a la cadira...uf. Sembla mentida però el meu cos RESPON i noto les terminacions nervioses d'una part del cos on en tenim moltes. Les dones més que els homes, pel que diuen. 

Son aquells dies bàlsam en què penso que si sempre fos així, em seria molt més senzill allunyar-me d'ella i "oblidar-la".

Ja sabeu...entre cometes perquè oblidar-la no l'oblidaré mai. 

Doncs això. Avui estic contenta i no però com a mínim, amb la meva dosi de DROGA, estic tranquil·la. 

Apa.

Demà serà un altre dia (i per cert, la Sergent tampoc vindrà...que es mori un rato, au).