Connexió

 Avui he estat amb la Crushperundia. 

Segurament això que diré em torna a un món de fantasia i coses que no existeixen però m'és igual perquè jo és així com vull percebre la realitat.

M'és igual si no és tan REAL com hauria.

M'agrada estar al seu costat, m'agrada (i em consola també una mica jasabeuperquè) estar al seu costat quan estem en grup i que anem "juntes" i  ens asseiem al costat.

I m'agrada que em toqui la cama amb el genoll i fins i tot la mà.

Segur que ella no s'hi fixa  i li és igual i jo faig coses així amb altra gent i m'és igual.

Però amb ella no m'és igual.

I m'agrada que ens mirem als ulls i parlem de la vida.

I m'agrada que abans de dir-nos adeu ens quedem mig abraçades amb tot el cos en contacte.

I m'agrada que m'agradi només una mica i que no m'obsessioni.

I m'agrada no voler (en el sentit de pretendre) res més. 

M'agrada gaudir-ho en si mateix i veure-li una continuitat.

Perquè amb la coral estem planificant un viatge i perquè parlem d'altres llocs on anar de viatge i diem que hi anirem després d'aquest que estem planificant (totes plegades).

I m'agrada que tingui aquesta vida "lliure" i que digui jo faig això, jo vaig aquí i no busqui un home per esperar-se a viure la vida...

I m'agrada que es quedi pensant en la frase que li vaig dir de "no vull quedar per explicar-nos la vida, vull viure la vida juntes". O sigui, no li deia per ella específicament, sinó com a reflexió general de la vida. 

Però sobretot m'agrada aquesta connexió corporal que sento en què els cossos s'acosten i es volen acariciar i es toquen a través de l'aire o directament una mica...

Això m'encanta.

Aquesta per mi, tot i que sigui molt friki, és la meva vida sexual. És la comunicació corporal fora de la verbal. 

Llenguatge corporal, no verbal. 

Sembla que si no ho parles i no ho verbalitzes no existeix.

Però sí.

I no ho penso discutir. 

Està passant.