L'any passat

 L'últim dia va ser estrany.

Primer molt bé, vam passar el matí treballant juntes molt bé igual que els últims dies. 

Però després al dinar, com ja sabia que passaria es va AMORRAR a la seva amiga com una lapa i ja vaig apartar la vista quan vaig veure que necessitava arrepenjar-se a la seva cadira tota l'estona, com aquella mig-abraçada que em feia a mi quan sèiem al costat. 

Com diu la meva psicòloga: no la miris.

Però igualment em fa mal. 

Em fa molta ràbia i molt de mal. 

Potser no tinc raó.

Potser no fa res malament ni res per fer-me mal però me'n fa. 

I l'argument de que no m'importi no em serveix. 

Si algú em trepitja un peu em fa mal. Tinc peu i hi tinc sensibilitat. Sempre que me'l trepitgi em farà mal.

Puc fer coses, puc posar-me unes sabates més dures o intentar apartar-lo però si me'l trepitja em farà mal. 

Quan vam marxar vaig ser jo qui es va enganxar a G. perquè necessitava dir-li adéu. 

Li vaig fer una abraçada mig-lateral perquè dúiem les mans plenes de bosses i li vaig dir: espera.

I n'hi vaig fer una altra. 

Per l'any passat, li vaig dir.

Ui...l'any passat...ja està caducat. Em va dir amb el seu to de "jo que soc tan bona persona" però que en realitat m'agrada perquè em fa sentir que em vol bé o que almenys no em vol mal com sentia a principi de curs. 

Ho sento, vaig dir-li.

Sí, ho vaig fer, li vaig demanar perdó per haver-la tractat malament un dia. Ja sé que ella m'ha tractat pitjor. O almenys també malament i que no em demanarà perdó però m'és igual. Ella és ella i jo soc jo. 

També em fa ràbia que la seva manera de demanar perdó sigui fer com si res perquè aquesta era la manera a casa meva i NO m'agrada. Fer com si res no és demanar perdó. 

Soc perfectíssimamament conscient que m'he d'allunyar d'ella, deixar anar i tota la pesca però alhora...m'he emocionat tant aquesta setmana tornant a tenir bons moments amb ella...

I recordo fa tres anys quan li vaig comprar un regal de reis i després els reis em van regalar que aquell dia ens vam veure PER CASUALITAT passant amb el cotxe...

Tot era tan intens, tan sorprenent, tan bonic en alguns moments.

La gent diu que prefereix estar tranquil·la que aquests altibaixos.

Doncs jo no. Aquesta tranquil·litat em mata i m'avorreix. 

Jo vull intensitat i descontrol i ella vol pau i ordre, suposo que per això estem condemnades al fracàs. 

Sobretot mentre hi hagi una persona a la feina que ocupi tot el seu espai i li serveixi per tot. Jo no puc competir contra tanta perfecció. A més és que no vull competir. Jo mai seré aquesta persona per ella. Qui no li porta mai la contrària, qui li diu a tot que sí i qui sempre està a lloc sense despentinar-se. Jo no soc la persona que ella necessita, està clar. 

Lo bo és que en realitat m'ajuda saber qui no soc per saber qui soc. 

I pel que fa  a la crush per un dia m'ho estic currant molt. Li vaig fotre el discurs lèsbic de rigor i res. Ens anem perseguint per estar juntes i per estar al costat però res.

Molt jijiji i jajaja però RES. 

Molta xixa i poca xaxa. 

Fins i tot la vaig mirar als ulls intensament intentant  sentir algo més intens. I ho vaig aconseguir per un moment, eh?

M'agrada. 

Però no vull situar-me en "ser amigues", me la vull lligar. Jo què sé, per jugar. 

Però res...dale que te pego amb ser hetero i amb que si els homes cap aquí i els homes cap allà. 

És que els homes de la meva edat no m'agraden i els altres son massa joves.

És que els homes no m'agraden però clar, és que m'agraden els homes. Ah sí? Quins?

Mira, perdoneu però jo això no ho entenc. 

A mi m'agraden les dones i us puc posar molts exemples. Aquesta, aquesta, aquesta, l'altra, la de més enllà...no entenc això que t'agradi una cosa i no en trobis cap que t'agradi. 

En fi, suposo que no hi ha res a fer, però si estic una estona sense pensar en G. ja compleix el seu objectiu, tu. 

Tornant a G., durant les vacances em conformo amb que obri els storys. Sembla mentida però em fa feliç perquè li puc dir algo des del cor i no des de la correcció. 

Què se n'ha fet de la meva G. que s'inventava un viatge amb una companya de feina per anar-se'n amb el seu amant? Encara que em fes mal perquè l'amant no era jo, aquesta és la G. que m'agrada i no doña perfecta. Puaj.