Secret

 Primer us posaré en context i després us diré el secret.

Des del missatge aquell que us vaig dir hem anat com cap a bé, no sé com dir-ho, suposo que jo també em relaxo, em posiciono i ella vol demostrar que no està enfadada o bé s'adona que estava sent rància i rectifica...no sé. 

Però la qüestió és que després d'un episodi de somni telepàtic...vaig somiar que em deia una cosa MOLT CONCRETA i quan li vaig explicar em va dir que el dia anterior havia estat buscant coses i li havien sortit fotos d'aquest lloc que us YURU que no tenia res a veure amb res...

I la seva reacció va ser tocar-se el cap i dir "sal de ahí, sal de ahí!!".

Com sempre, no sé ben bé quin significat donar-li...suposo que és en plan deixa d'intentar analitzar-me (tot i que en aquest cas no vaig fer res), deixa de llegir-me la ment o simplement era com conya de "tens poders"...però per mi va ser com molt significatiu de que és conscient d'on estic posicionada. 

El que també m'ha ajudat a posicionar-me ha sigut la "carta de despedida" que vaig intentar escriure-li perquè m'ho va dir la psicòloga i sí que va ser una carta, però no de despedida. 

I G. no la llegirà, eh, que no canda el púnico. 

Va ser bastant de ràbia i de retret però ja us la compartiré en un altre post. 

El que realment ha sigut significatiu han sigut els guionistes.

La meva psicòloga: no la miris.

Els guionistes: saps què? L'última setmana de trimestre les posarem a treballar AL COSTAT, aviam què passa.

Val·leeeeeeeeee.

I vam començar aquesta setmana treballant al costat (igual com vam acabar el curs passat, que va ser un suplici) molt bé. Va venir el primer dia alegre i somrient, fent dringar els cascavells com argentins joiells...perdó, que m'embalo...

Total, que va venir somrient com dient (segons el meu punt de vista). Ja que hem d'estar juntes, estiguem bé. Si hem de ser pobres siem-ho de grat...vale, potser ja estic escoltant massa nadales, ho admeto. 

I vaja si estem bé. Que portem tota la setmana SUPER bé. 

Amables, comunicatives, simpàtiques, xerraires...i bé de normal, sense que tampoc ningú (jo) es passi de la ratlla ni res. 

Bé com de veritat.

El bé que em permet allunyar-me d'ella. 

El bé que em permet gestionar el meu dol per no poder estar amb ella com a mi m'agradaria i no poder anar a fer-li petonets quan la veig així mirant a l'infinit amb la jaqueta negra que li queda tan bé...vaja, com tot. 

El bé que em confirmen que necessito per poder continuar amb la meva vida. Estar bé amb ella. Amb bé vull dir això. 

Doncs ara us explicaré el secret que no vull dir a ningú perquè ningú em creu, ni el meu propi cervell però alguna part de mi sap que és així encara que ningú ho sàpiga. Ningú ni G. ni jo ni ningú mai. 

L'estovo.

Quan estem bé s'estova, es deixa anar a poc a poc...es fon...es debilita...i li agrada però no vol.

D'acord, potser és veritat però potser només és un somni més. Una altra fantasia i prou.

Però ho noto. I després d'haver comprovat els meus poders telepàtics amb ella...no sé. 

Quin és el secret del secret?

On em posicioni jo.

Jo no em puc moure.

Com quan se t'adorm un bebé a sobre o un gatet, que no pots moure ni un múscul o es trenca l'encanteri. 

Jo no és que no em mogui. No em puc moure respecte a ella.

No puc fer res. 

Però torno a confirmar que aquesta és la millor situació en què  podem estar perquè jo puc deixar anar, puc desconnectar d'ella, puc continuar amb la meva vida i alhora això em permet no trencar la màgia d'estar bé. 

Quin és el problema? Doncs potser també és paranoia meva (veig que no m'estic donant massa credibilitat...) però per mi son les terceres persones. 

Sobretot l'amiga xupiguai millordelmón estatuaràlasevacara perquè a mi em fa la sensació que li crea odi cap a mi.

Però també les meves amigues que em parlen malament d'ella.

CALLEU TOTS.

Deixeu-nos soles i deixeu-nos fer.

Estava tan mona avui dient-me una cosa i alhora picant al vidre amb la mà de nervis que ni sentia el que em deia...feia segles que no estàvem així. 

Demà és l'aniversari del fatídic dia de Nadal de l'any passat...quin horror. El pitjor dia de la meva vida i alhora...després em va escriure i em va curar tots els mals un altre cop...

Només vull continuar amb aquest BÉ que he descrit i quedar-me quieta com quan una fada se t'ha posat a l'espatlla...

I només sentir-la com s'apossenta i es relaxa.

Encara que després no s'enteri, no ho aprecii ni m'ho agraeixi. 

Només sentir això. 

Xxxxxxxt.

I mica en mica anar marxant i deixar-la dormideta al bosc perquè sigui feliç sense mi..

Xxxxxxxxxt, no digueu a ningú el nostre secret.