Missatge

 ...i  un altre problema d'estar "bé" amb ella és que és mentida...

Perquè tot lo "bé" que puc estar, amb dos segons se'm destrossa.

Quan la veig amb l'altra, quan sento un comentari que em remou, quan em contesta seca un missatge i a sobre em fa sentir que no li hauria d'haver enviat perquè "què fa aquesta tia enviant-me missatges"...no ho diu, esclar, però així és com ho sento. 

I com que divendres tenia hora a la psicòloga, dijous em vaig envalentonar.

Li vaig enviar un missatge sobre el trànsit (oh, que profund) però així com una mica enriolat, dient-li que havia arribat tard i noséquèmés i  acabat amb un tope neutre "bon pont" i em va contestar més seca i tallant amb el to aquest que us deia, per mi, de "què fa aquesta tia escrivint-me", contestant estrictament el que havia dit i a la defensiva.

I el que deia, com que deu ser que em vaig envalentonar doncs li vaig contestar.

"ah, sí, gràcies, igualment, bon pont a tu també!

Fins quan ha de durar aquesta rancietat?

És que estem enfadades i no m'he enterat?"

Aquest va ser el meu  missatge.

I la seva resposta de merda va ser que no busqui coses on no n'hi ha.

I el meu "ok", segons la meva amiga T. volia dir "no m'ho crec", tot i que jo no n'era conscient.

Total, que ja us podeu imaginar lo simpàtica que estava avui, esclar.

Tinc dues teories: 

1) per negar que estigui rància (negació davant de tot). Rància?? Jo?? No veus lo simpàtica que soc??

2) perquè necessita que m'enfadi o estigui a punt com per...no sé...com per sentir-se important, per sentir que la miro i li faig cas? No ho pillo. No ho entenc però tinc aquesta sensació. Ja has petat? Ja puc estar tranquil·la. O com per assegurar-se que no la odio...o que no estic enfadada jo...no sé. Necessita que estigui enfadada per saber que no estic enfadada? No sé ni què dic.

Perquè avui (G.) estava relaxada, simpàtica i contenta, no es pot fingir tan bé!! Amb mi i amb tothom, la resta de la gent ho ha notat, fins i tot la gent que no sabia res de la nostra conversa, tot i que possiblement no hi tingui res a veure, jo què sé. 

La meva amiga ex-directora diu que sí. Avui li deia que jo és que el que vull és gaudir i estar contenta (no específicament de G. però és que com que em puteja i em fa mal, no em deixa gaudir de la resta de coses de la feina) i em deia que G. també, perquè avui la veia contenta i tranquil·la, i no a la defensiva...

Cosa que em fa pensar en la opció 2 de per què fa aquest canvi? I és que repeteixo, no es pot fingir tan bé, és que és un estat GENERAL.

Avui em feia cas, tot el que jo deia ho sentia i ho responia, cada cop que passava em deia algo, algo tipo "ei", però una actitud molt lluny de quan fa que soc un fantasma. 

Jo què sé, em tornarà boja, en sèrio. 

La psicòloga em deia: no la miris. 

Literalment i emocionalment, esclar. 

I PER TUTATIS que ho intento però és que a sobre va i avui ve amb el cabell recollit i una mica brut...i em torna a robar el cor. 

I jo repetint pels passadissos...no la miris, no la miris!

En fi.

Intentaré seguir els consells de la meva psicòloga...li he tornat a demanar hora perquè és que així no puc seguir. No vull seguir. Per molt que avui hagi estat bé, per molt que tinguem moments en què xerrem.

Si amb 2 segons m'enfonsa el dia NO serveix. 

D'altra banda, no sé què fer amb la crush per un dia. És com que tenim molt bon rotllo  i jijiji jajaja però NO s'entera de res, ho sé! Hahahaha. Putes heteros...

A heterolàndia, esclar...això no és tirar els trastos. Només ho seria si jo fos un senyor. Quina mandra, per favor...

Que vull que quan arribem on es bifurquen els nostres carrers em facis una abraçada! Que no t'entereeeeeees!!!

En fi, aviam si al sopar final de la coral puc seure al seu costat i jo què sé...COQUETEJAR una mica!!! És que parfavar!