Dilluns blau

 No sé per què a sobre que ens obliguen a estar tristes ens ho han de dir en anglès.

Però sí que és cert que aquest dilluns blau he estat molt trista.

Tinc la sensació que estic al límit, q no suporto més veure G. "Veure" G.

Veure-la sense veure-la. 

Veure el seu cos i sentir la seva veu però havent perdut tota la connexió.

Avui els guionistes ens han portat juntes i soles exactament al mateix espai i situació on fa tres anys ens abraçàvem cada dia. 

Era una situació sense cap sentit, un guió poc creïble però ha passat. 

Amb l'única diferència que enlloc d'estar ella i entrar jo, estava jo i ha entrat ella.

Quan ha entrat l'he mirat i he sentit el més absolut BUIT, com si m'encomanés el pensament de que allò mai va passar ni mai va ser important.

Com si mai hagués vist l'altra cara d'aquesta persona freda i distant que només es relaciona amb altres persones fredes i distants.

Com si mai hagués anat més enllà i hagués connectat amb la meva autèntica, vulnerable i carinyosa G. que m'abraçava cada dia, que m'explicava com es sentia i que volia compartir amb mi els seus secrets més íntims i que la feien autèntica, real, tova...com el seu cos enyoradíssim tot i que el vegi cada dia ja no el puc tocar ni ensumar ni s'acosta a mi ni deixa que jo m'acosti ni jo m'acosto, en realitat.

I per altra banda tampoc puc més d'intentar-me fer la propera amb les seves "amigues" que son tan o més fredes i distants que ella i que em cauen malament i és que no puc més.

M'està funcionant el que ha de funcionar: tancar-me, centrar-me en mi, allunyar-me d'ella, no mirar-la...

Sí, m'està funcionant però em provoca una tristesa i un dol infinits. Infinits literalment perquè mai s'acaba perquè cada dia estic trista per com és la situació, pel que veig, pel que sento, pel que no veig, pel que no sento...

L'altre dia vaig anar a sopar amb la crush per un dia i super bé super bé, és una canya però no hi ha gens de feeling. Tot és molt fàcil i molt fluid excepte la connexió màgica que porta l'amor.

Això només va existir amb G.

Fa tres anys.

Va existir i no està tornant a existir amb ningú més. 

Al principi vaig dir a la psicòloga que jo era enamoradissa.

Però vist lo vist...m'he enamorat per sempre més? De manera definitiva ja, fixe?

Mentre la segueixi veient  no tinc perspectives que G. deixi de ser la persona. La Persona. 

És ella i punt. Tot i que ara estigui apagada i ja no hi sigui i ni se m'afiguri.

Doncs demà serà el dimarts blau, què voleu que us digui....