Tendresa

 La crush per un dia es molt poc crush, en realitat però m'està despertant molta tendresa. Avui m'ha dit una cosa i no sé com, perquè ara ho penso i no tenia res a veure...l'he abraçada molt fort i em sentia el cor que em bategava.

Bueno, clar que em bategava, però em bategava fort.

La veig com tan alegre, tan casolana...no sé...tinc la sensació que vull estar amb ella. Quiero contigo, que diuen.

No penso en fer-li petons o en sexe però m'agrada mirar-la, m'agrada tocar-la i estar amb ella i la vull abraçar i fer-li mimos.

I vull fer-la somriure i que em somrigui.

I sento que em fa molt de cas i em mira i em crida i em diu coses tota l'estona.

I és molt bonic i molt petit.

M'agraden aquestes coses tan petites...

Però em fa pena no poder-les anomenar.

Em fan pena totes les coses que m'han passat amb G. que no puc compartir amb ella ni anomenar perquè ara és una mena de fantasma que em cau malament amb qui no tinc cap mena de connexió. I el discurs de que "sempre ha sigut així" no em serveix. No suporto que em miri amb aquesta indiferència extrema i amb aquest odi. Odi per mi i odi per la vida.

No.

Em nego a pensar que sempre ha sigut així.

Però ara és així. I em cau malament.

I vull amb la crush per un dia.

I vull amb A., que m'ha enviat una postal tan bonica del seu viatge perquè sap que m'agrada la dansa i les tradicions. I vol que ens veiem ja per abraçar-me de debò.

I vull que algú em faci mimos i que no em miri amb odi.

Perquè a sobre em sento fatal. I penso que no he entès res i que l'he tractat tan malament que tot és culpa meva i que m'ho mereixo.