B.E.S

 No sé si ho vaig posar en algun lloc però he tornat a bloquejar els storys a G. i estic molt satisfeta, no trobo gens a faltar que en veiés un de cada 10 i que a sobre encara em posés contenta...

No sé si se n'ha adonat ni m'interessa.

Però l'actitud de "bloquejar els storys" també afecta al nostre dia a dia. 

Passo d'ella amb la meva tristesa. M'apago. M'allunyo. Deixo anar. Potser sí que aquest és l'objectiu.

Això abans produïa un efecte molt clar: em venia a buscar, estava de bones, em parlava, em preguntava, s'interessava per mi.

Ara no.

Però ara dubto de si produeix algun efecte o si no.

La veig esverada. Entre eufòrica, neguitosa, enfadada i crispada...

Veig coses subtils cap a mi que no son parlar-me (no fos cas) ni res explícit sinó  gestos d'aquells que "no son res" però que quan jo estic disponible no passen. 

De cop em giro i me la trobo.

Ha de venir a buscar una cosa que està on jo estic...

Passa per darrere meu i la seva roba toca la meva mà (dioss).

Coses d'aquestes que no son res però que jo noto quan hi son i quan no. 

La psicòloga em va advertir que "vindria". No sucumbeixis, em deia.

Ara per ara em veig capaç d'actuar "normal" però sense sucumbir. Sense canviar la meva actitud.

Perquè ja no em crec que tregui cap a res el seu acostament a mi. Potser per fi he VIST que només em vol per tenir-me allà per poder-me ignorar...

Jo no penso deixar de fixar-me en ella. No puc ni vull. 

Però em vull mantenir distant, anar a la meva. Només mirar-la, com abans...com quan...no sé, com en algun coi de moment. Quan deia passaré d'ella i només faré cas al seu cul. Doncs així. 

He plorat perquè m'ha mirat als ulls. I total, estàvem parlant del trànsit. 

Però he vist la llum dels seus ulls per un moment, la que enyoro, la que feia tant que no veia. Em parlava a mi. Normal, per uns moments.

Però després he tornat al meu estat de BES (bloquejar els storys). 

No estic enfadada.

Estic moltíssim trista. Però és aquella tristesa que m'empeny a anar endavant i cuidar-me i estar per mi.

Solo voy con mi pena...(la cançó que sempre hi ha). 

Però em sento reconfortada per aquesta pena.

Sí, ja sé que això ja ho he dit mil vegades.

Em sento preparada per no sucumbir.

Això també ho he dit mil vegades. 

Sucumbir: cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més.

Definicions del diccionari ben romàntiques.

No vull sucumbir i no vull veure-la acostar-se a mi perquè em posa contenta i llavors no resisteixo. 

Prefereixo la pena, prefereixo estar trista.

Vola, G., deixa'm estar, no em vols ni em necessites, deixa'm anar i ves amb la teva amigui, al final deixarà d'enfadar-me que ho sigueu.

Ahir fins i tot ho van dir a una reunió de feina. Jo estava apuntant l'acta. Ho apunto, també, que abans no eren amiguis però que ara sí? Aneu a la merda.