Tele

 Nou retrobament amb G.

Estic molt mentalitzada de que no ens parlem perquè aquesta és la única manera en què podem funcionar.

Em sento una mica com si la veiés per la tele.

Com si ella no em veiés a mi.

Com si no ens coneguéssim.

Com si mai ens haguéssim abraçat plorant.

Com si mai ens haguéssim fet petons ni haguéssim rigut dient "bueno, què hem de fer?".

Però sí que ho hem fet.

I la molt...encara és capaç de seure al meu costat (per feina) i tocar-me la sabata amb la seva.

Aquest cop he sigut jo qui s'ha apartat.

No tornaràs a fer-me aquell mal.

Si puc, demà us parlo de la crush per un dia i la mirada.