Algo (qualque cosa)

 Parlar de G. em destrossa massa el cor, així que avui parlaré de la meva crush per un dia.

Si no fos perquè és impossible diria que passa alguna cosa...no sé com dir-ho...picarona. 

O sigui. 

Jo tampoc estic pel tema massa, tot i que ja he dit més d'un cop que estic encantada d'estar amb ella i m'encanta com a persona i vull apropar-m'hi però en quant a "estar enamorada" doncs tampoc. 

I ella, a veure, és d'aquell tipus de persones d'una generació (més gran que jo) que son heteros recalcitrants que no es poden ni arribar a afigurar que la homosexualitat les atravessi de cap mena de manera per molt obertes de ment que siguin i per molt de respecte que tinguin cap al col·lectiu. I que escolta, no passa res. 

Però avui hem anat a cantar i quan marxàvem estàvem totes per allà com mig-marxant i jo he decidit marxar ja perquè tenia gana i anava a sortir amb una amiga (que després l'he perdut, per cert) i li he dit a la Crushperundia adéu.

I m'ha fet la sensació com que deixava tot el que estava fent i ha dit "vinc amb vosaltres". Que vale que fem un tros de camí juntes i vale que a mi m'encanta "que marxem juntes", ja vaig dedicar un post a aquest fenomen. Però he tingut la sensació que no en tenia prou, que ella VOLIA aquest marxar juntes. Com jo. 

I al final, entre que hem perdut a l'amiga, ens hem trobat romagueres i s'ha afegit una altra persona al "marxo amb vosaltres" hem marxat i quan ja els nostres camins es desviaven ens hem dit el clàssic "fins dimarts" (perquè és quan assagem). Fins dimarts com a màxim, sempre dic jo perquè després ens acabem trobant pel poble jeje. 

I m'ha dit: que tu i jo dissabte que ve tenim una cita, eh? Sí, ha dit cita. En realitat és una formació a la que ens hem apuntat juntes perquè també ella m'ho va proposar i jo vaig dir que sí. 

Primer, com que vaig al dia...dic...què passa dissabte? I diu així, tota mimosa: la formació. I dic ai sí sí, i tant. I és que me'n recordo molt i hi vull anar molt, eh? Però així en fred "dissabte" no sabia de què anava. 

He quedat molt bé fent-me la interesant. 

I també avui al principi quan ha arribat me l'he quedat mirant amb una de les meves mirades penetrants. L'altre dia una colega m'ho va tornar a dir, que miro com molt profundament, com volent arribar al fons de la persona. Doncs sí, les coses superficials no m'interessen i suposo que la meva mirada ho diu, també. 

Li faig aquesta mirada a posta de dir: hola TU. No és com si arriba qualsevol. Arriba ella i vull que vegi als meus ulls que és ella. 

Ja ho dic, eh, com sense cap objectiu però ho visc així. 

I, a  veure, si no fos res de res no estaria escrivint aquest post...

M'agrada veure aquesta mena de "reciprocitat". No sé què és però sé que és recíproc.

I sento que a ella li agrada jugar una mica a aquesta seducció que tampoc té per què conduir enlloc. 

Sento que li agrada i que la busca i m'agrada. 

M'agrada no haver-ho de fer tot jo i sentir que quan estic despistada ella em tiba cap aquí (com avui). 

I ara la trobo a faltar. Però no li vull dir res perquè no vull anar ni un mil·límetre més enllà del que vagi la pròpia història per si mateixa. 

Ho definiria com que sento "algo" per ella. Però no sabria definir aquest algo. 

I penso que per la seva part, donades les circumstàncies que us he dit, també sent algo. N'estic convençuda. 

Tot i que la pregunta dins meu és fins a quin punt aquest algo pot ser romàntic o sexual i imagino que dins seu aquest algo està molt més lluny d'aquestes temes. 

Ara vull que sigui dissabte que ve ja, hosti tu. 

G., juntament amb tot el grup en general de les persones de la feina em fa molta pena. Odio l'actitud que predomina allà.. Conspiranoica, suspicaç. d'estar a la defensiva, d'apatia cap a la feina en si mateixa (que és la única raó per la qual vaig, si no, crec que estaria de baixa). 

Avui he sentit un vídeo d'una que parlava de la manipulació pasivo-agressiva i és que era G. tal qual. Però no només amb mi. De fet el vídeo posava un exemple de la feina i és que és tal qual així amb la feina. 

Odio com és, com es comporta. 

Una companya un dia parlant-ne diu que ha de ser així en realitat perquè no es pot fingir tantes hores. I tant que es pot. 

Ella no ha conegut la meva G. 

En una cançó que escoltava avui deia algo com que "conec el teu cor" o una cosa així. 

I és exactament el que penso de G. 

Conec el seu cor i veig una persona que el té destrossat i que es comporta així només per protegir-lo. 

Però em destrossa que no surti del paper i sobretot que no vulgui res de mi, esclar. 

Que no vulgui la meva amistat, que no vulgui el meu amor, que no vulgui el meu consol ni el meu suport. I que només busqui la companyia de les persones que la fan ser així com és ara d'odiosa. 

Xerrant amb la companya que va anar amb ella al famós viatge a veure el seu amant (anava amb la companya de feina per dissimular, esclar), amb qui ara estem molt a prop emocionalment em deia el mateix: G. no és així com s'està comportant. 

Gràcies. 

Fora d'aquí no és així, em deia. 

I per això encara odio moltíssim més a les altres companyes, a la seva tan amiga en qui ella es refugia per continuar sent així i continuar protegida. 

Si li va bé....voldria estimar-ho però no puc. 

Em destrossen, només me'n puc aïllar tant com pugui, que tampoc és gaire....

I després quan em diu alguna cosa G. li responc amb un somriure perquè em continua despertant una tendresa infinita. Però només si som ella i jo i si no hi ha tota la trupe al mig fent-la ser com no és només per protegir-se d'elles. 

Però ella ho tria i no és la meva vida així que no puc fer res.