Racons

 Bueno va...

En un moment de tendresa he recordat com més d'aprop a G. tot i que en aquests moments la percebo més com un amor platònic, com si fos la famosa E. (a qui, per cert, avui he vist pel carrer. Ella no m'ha vist).

De cop ens he imaginat a la feina un dia qualsevol i la situació era que ja estem liades. Bueno, us ho podeu imaginar pel títol, anar buscant racons on fer-nos petons i on empotrar-nos i després sortir dissimuladament sense que ningú s'adoni que estàvem tancades a dins...ella pentinant-se els cabells...

M'imagino el seu cos prement fort el meu i les meves mans per dins de la seva samarreta esgarrapant-li suaument l'esquena...i després prement-la encara més cap a mi...

Oi que seria divertit? I si li proposo? Jajajja no, no; estic de broma. Vols que ens n'anem pels racons a morrejar-nos i a esgarrapar-nos l'esquena? Tranquil·la, que jo faig molt bé els petons, ja veuràs, soc molt bona amant. 

Em debato entre imaginar que per ella també seria divertit o seria com més desesperat. M'agrada pensar en la primera opció en què tot seria gens melodramàtic, seria un divertimento i després ens miraríem de reüll i se'ns escaparia el riure o ens picaríem l'ullet quan ningú no mirés. Tota la resta seria dissimulat. Estaríem tan entretingudes buscant un moment propici que quan ho aconseguíssim tot serien focs artificials. Ens agafaríem amb tantes ganes que només de tocar-nos ja vessaríem de plaer. Mmmmm, si tingués tots els poders, faria que aquesta nit ho somiessis, bonica i sexy G. Estarà bronzejada la teva pell blanca? 

Vull veure't però encara vull més que tu vulguis veure'm a mi.