Llàgrimes

 Avui em torno a sentir com si haguéssim fet l'amor. Això vol dir que demà tornarà la baixada? Pietat, sisplau. 

Avui he anat al nostre lloc de trobada diari. M'esperaves, digue-ho. 

T'he fet un massatge, t'ha semblat lo més normal del món i t'has apartat els cabells. L'emoció em supera quan ho penso i no puc deixar de plorar. Quan m'ha semblat que ja n'hi havia prou t'he abraçat per darrere, no podíem estar més ben col·locades, un aplaudiment per les guionistes i escenògrafes del dia d'avui. T'he acariciat els braços, he recolzat el cap a la teva espatlla i he posat la cara al costat de la teva mentre dèiem joquèséquè perquè se m'oblida el que em dius. 

Tenia el rostre encès i una calor que em moria quan he sortit d'allà, no sé com no se n'han adonat. 

Cada dia em costa menys acariciar-te, ni ho penso. Encara tinc por de molestar-te. Vull que ja sigui demà a la nostra hora. I tinc por de que demà sigui diferent. 4 dies seguits amb abraçades i carícies. 

Avui em sentia com el Petit Príncep amb la Guineu, com si t'estic captivant venint cada dia a la mateixa hora i no dient res, el llenguatge és font de malentesos. 

I a la tarda m'has enviat una cosa qualsevol, ho sabia. Eh, soc aquí! Sembla que em dius. Ja ho sé, bonica, massa que ho sé, tinc un nus a la gola permanent des de que t'he deixat de tocar.

I quan he marxat i he dit adéu a tothom m'has mirat als ulls. 

I demà què? Hauràs somiat per fi en mi? Enyores el meu contacte? És absolutament màgic. 

Em deixaràs ofegar-me en els teus ulls? Em somriuràs amb complicitat? Digue'm que això no s'acabarà mai, encara que sigui mentida. How wonderful life is now you're in the world. 

Son llàgrimes d'emoció, de felicitat, de desig, de por...les que no paren de brollar-me. 

Cap post de fantasia pot igualar l'emoció que he sentit avui amb el plus de tacte i realitat. Serà il·lusió? Ho estaré somiant? Tan de bo somiem juntes 10 minuts cada dia. Gràcies, gràcies per avui, tinc la teva abraçada tan endins...que no sé si podré dormir.