Moments poètics

 Avui, entre moltes altres coses, pensava en una vegada que se'm van declarar de la manera més senzilla i innocent. Potser hauria d'haver fet el mateix ja fa temps. 

Ens vam veure un cap de setmana (amb aquesta amant que va durar molt poc) i quan va marxar em va dir que durant el cap de setmana havia tingut tota l'estona moltes ganes d'abraçar-me i que què havia de fer?? No dir-m'ho? Jo em moria pels seus ossos, així que va ser explosiu però ara penso...hi havia la possibilitat que jo li digués que no?? No li vaig donar cap senyal clar, crec recordar, no vam coquetejar obertament ni res. I si li hagués dit que no o m'hagués sigut igual?? Ella s'hi va llançar, apa, aquí t'ho deixo! I jo vaig respondre, mare meva, si vaig respondre...

En alguns moments penso...i si vaig i li dic els sentiments a G. però de la manera més natural i pura? Tipo: últimament trobo que estàs molt guapa o no sé què em passa que no puc parar de pensar en tu o ostres! Avui he somiat que em liava amb tu! I m'ha agradat. Tan simple, com si jo acabés de descobrir-ho...Jo deixo la idea aquí al meu cervell i després ell ja farà...

La pega és que quan la tinc davant em mengen els pensaments negatius: segur que nooooo blablabla...per què no puc mantenir l'actitud positiva? o almenys neutre!! En el sentit de que potser sí i potser no. Quan la tinc davant em desmonta i em sento molt petita i tinc la sensació que estarà pensant...ai pobreta. Per què?? 

Avui ha dit que tenia fresca i ha assenyalat el seu braç amb la pell de gallina i jo estava al costat i li he fet una frega a la pell com per escalfar-la. El meu cos sol, sense el meu permís se n'ha anat a abraçar-la, així de forma lateral, només d'haver-la tocat se me n'hi anava. Ella m'ha rodejat amb el seu braç i hem rigut. Així és com vull que sigui. Com dèiem amb una amiga una època (així una mica com per riure) dir...ui! Perdona...que t'he morrejat??  Doncs tipo així però de debò. Em vull DESMELENAR, deixa'm gaudir del desastre! Tot i que avui em sentia molt descontrolada, l'he abraçat sense voler, me n'he anat al seu espai només perquè sí per veure-la, li he enviat un missatge que em podria haver estalviat quan he marxat...que algú em pari, siusplau. 

I ara us comparteixo un altre cop els moments poètics del dia, vinga va. 

"No he pogut evitar abraçar-te, ho has vist? És superior a mi, és atracció en el sentit literal de la paraula, exerceixes gravetat sobre el meu ésser. I els peus m'arrosseguen per anar-te a veure un moment més. 

Descobreixo que tens els ulls verd daurat, vull dir-t'ho un dia, mira, així tinc un nou objectiu  mental. Trobaré l'ocasió.

Vull fer-te happier, com la meva cançó de tu. No és teva, és meva per tu, ho entens? M'agradaria que pogués ser nostra.

Seria una fantasia que tot fos pràcticament igual que ara però compartit amb tu, seria molt bonic, dolceta, viuries els dies amb màgia, com jo. 

Aniré a comprar la colònia, t'ho prometo, t'he d'enamorar com sigui.

Has oblidat que et vaig dir bon dia perquè sí? No recordava que en el somni ploraves tant, vull somiar-te un altre cop, vull somiar-te i al matí, veure't.

Va, fem que tot sigui bonic i especial, hauríem de ser amants! Si és que ja no diuen totes les cançons per nosaltres, seria tan divertit dissimular! Ho sé fer molt bé, ho veus? Sisplau, et podríes deixar portar? Relaxem-nos i els imants s'atrauran sols. El que tens tu i el que tinc jo. No sé si som ying i yang però vull pensar que l'atracció sempre és mútua.

Estàs tan sexy amb aquests pantalons! Tot i que trobi a faltar veure la pell de les teves cames. 

Necessito estar enamorada de tu. Ho vull estar, necessito sentir això, no entenc massa bé per què.

Em crides! Preneu-me! Clames. I com hi ha món que et prendria.

Almenys que serveixi per crear poesia. Almenys que la teva bellesa circuli pel món, no te la quedis tota per tu. Almenys que les lectores s'enamorin de tu tant com jo. 

Vull ser una finestra a un altre món que no sigui el teu de preocupació i sacrifici, només nosaltres, sense el món exterior, només una panxa del bou on fer-nos abraçades i petons, una llar de foc reflectida als teus ulls verd daurat; al teu somriure i a la teva pell també daurada i pàl·lida; i als teus cabells centellejants. "