El meu cervell torna a tenir forma de dodecaedre. Un dau de 12 cares (per dir algo) en què cadascuna va per la seva banda i no encaixen entre si.
He intentat apuntar totes les coses inconnexes que viatgen per la meva nebulosa mental i de moment no hi trobo connexió.
Però necessito trobar el meu punt de pau perquè no puc estar ni a un extrem ni a l'altre. He de trobar un lloc on poder estar tenint en compte les circumstàncies que no puc canviar. No sé, aquest serà el meu objectiu a partir d'ara. Trobar el punt de pau. Ommmmmmm
Necessito discernir entre amor i amistat perquè no es ni una cosa ni l'altra. Necessito saber com és aquest vincle del qual no em puc desvincular.
Necessito trobar el meu centre i actuar des d'aquí.
Envieu-me llum des del far.
N.P. ho ha fet des del nostre vincle especial del qual som capaces de parlar. Estic molt en pau amb ella.
1 comentari:
Tant de bo el trobis!.🧘♀️
Aferradetes, somnis.
Publica un comentari a l'entrada