Les altres persones

 Ahir pensava...

Si jo fos G. i una persona del meu entorn (diguéssim que jo) a qui aprecio, no sé, que em cau bé, diguéssim, em fes tot el que jo li faig, penso que tindria dues possibles reaccions: o m'agradaria i cauria a les seves xarxes (bé, la segona part és perquè jo soc així de facilona...) o bé em faria REPELÚS. 

Per tant, dins el meu cervell...quan m'adono que no cau en les meves xarxes imagino que és perquè no li agrado i llavors concloc que li faig repelús. Tot i que tampoc m'ho sembli. 

Però esclar...esclar...esclar...jo no soc ella i tothom no reacciona igual ni se sent igual. 

Però llavors penso que si no n'hi faig, és perquè li agrada i si no, és perquè li fa angúnia i si no...i no surto del bucle.

Bé, que la resposta correcta és que ni jo soc ella, ni ella és jo i no té per què tenir només aquestes dues opcions que m'imagino que tindria jo. Però no sé, em quedo buclada en això...

El cop que em vaig enrollar amb una persona que no m'agradava no em feia repelús però m'agradava agradar-li, m'agradava liar-me amb ella i crec que no he follat tan bé mai amb ningú (almenys físicament). Si m'hagués fet angúnia no m'hi hauria liat però si ella no m'hagués vingut darrere tampoc ho hauria fet. 

Total, que no entenc res però espero arribar a alguna conclusió i aprendre'n alguna cosa, de tot això.

Avui he explicat la història sencera des del principi a una amiga amb qui feia molt q no parlava i la seva conclusió era la mateixa: G. està igual d'enamorada de mi que jo d'ella però...atenció...que també ho sé ja...això no vol dir que mai arribi a reconèixer-ho o a acceptar-ho. Correcte, dono la teoria per vàlida.