M.O.

 Estic orgullosa de començar el post parlant d'una altra persona.

Avui he anat al poble de M.O. (..ehem...bueno, sí, és el mateix que el de G., coses dels guionistes) i en teoria m'ha dit que no hi seria però estava anant a veure una cosa del seu carrer que m'havia explicat i ens hem trobat (i abraçat...val, d'acord) que m'enganyes, no deies que no hi eres?? Però havia tornat d'on havia d'anar pel mal temps. 

Jo anava sola però ella ha reculat amb mi d'on venia per ensenyar-me el que anava a mirar i per ensenyar-me casa seva i per dir-me que em quedés a dinar o que hi anés a sopar i que ja sabia on era i blablabla. 

I mireu.

Estic molt contenta de no pensar en que "m'agrada". Sinó mantenir-me aquí. Pensant el mateix que ella, que que bonic que ens sentim bé així que va, anem a compartir més coses perquè ens ve de gust. 

Estic molt contenta de "pensar" en ella però simplement en el que és ara com és ara exactament. Val que somio que l'abraço però també l'abraço de veritat. Doncs així tot. 

Estic molt contenta i molt tranquil·la i molt contenta que el meu cervell pugui pensar en altres coses que no siguin G. 

Que aquest ja sigui un tema com "gastat", que ja tingui noves perspectives de gestionar  i gaudir altres temes i persones. Sí, M.O. entre elles. HO CONFESSO!! 

Però em sento totalment en una altra perspectiva. Em sento que, el que sigui, ho gestionaré d'una altra manera. És com totalment una altra cosa. Em sento igualment enamorada de G. però allunyant-me d'esquena...això crec que ja ho havia dit, tinc aquesta sensació. 

Avui, a part, ha sigut un dia moltíssim bonic ple d'abraçades i de gent que estimo molt explicant-me moltes coses boniques i recordant-me quina és la meva essència. 

Encara em queda un sopar amb la meva amiga-germana. Estic molt emocionada. Em vull mantenir així perquè així soc jo i així estic bé i soc autèntica per enfrontar les coses de cada dia. 

GUARDAR COMO!!