Tinc la mateixa sensació amb A. que amb G. al principi...o sigui...NO.
Perquè sabeu que G. té aquest poder sobre mi que em trastorna fins a límits inhumans.
Però la mateixa sensació en el sentit que jo tiro milles i em segueix la veta i no entenc què passa.
Vaig parlar d'un viatge que volia fer jo perquè mirava una sèrie que passava allà.
Ella: miraré la sèrie i vinga va, quan anem a la ciutat aquesta que dius. Ens queda pendent.
Quan ens vam acomiadar: ei, el viatge, eh?
I jo, sí sí...i tant...🤨...tot i que no la conec prou com per saber si és d'aquest tipus de persones que parla molt i al final res de res.
Total, que ahir mirant una altra cosa, i en una carambola dels guionistes veig que un grup que m'agrada molt fa un concert en AQUESTA ciutat que dèiem...flipo.
Li pregunto a A. si li agrada aquest grup i em diu que no els ha sentit massa però que ja buscarà les cançons. Per què? Què soc? Influencer o algo?? O és que sempre és així d'entusiasta amb tot? Repeteixo: no la conec prou.
Total, que li explico lo de la carambola i em diu que li faci una proposta.
Estic nerviosa.
Parèntesi:
També volia anar a aquest viatge amb una amiga però últimament amb aquesta amiga em sento una mica rara, ja he tingut èpoques que m'hi he sentit. Penso que a vegades te gelos. I pensant retrospectivament penso que m'ha frenat amb altres persones com per no "deixar-la" a ella...o s'ho ha pres malament, sobretot si entra el tema atracció...Amb aquesta amiga que dic no n'hi ha, eh? Res de res però sembla que quan m'agradava algú es posava gelosa. En aquell moment no ho pensava però ara, amb el meu nou jo...jo què sé...ho penso.
Total, que ara em fa com pal barrejar aquesta altra amiga, vull anar-hi amb A. Però no per aviam si ens liem, precisament no...vull seguir el joc de la seducció fins l'infinit, així, com "per res".
Tanco parèntesi.
Doncs avui vaig amb el joc de la seducció amb A.
Li dic, per quina cançó vols començar d'aquest grup? I li dono opcions: la més coneguda, la meva preferida, una molt mítica del grup, una que no conegui ningú...
Em demana la meva preferida.
Li envio.
No em diu res més.
Molt no entenc què estem fotent.
Aquí és on em recorda al principi amb G., si algú em fes el que jo li estic fent a ella, veuria clarament que està coquetejant. Però de vegades en el món hetero les coses s'interpreten molt diferent, jo què sé. Sap que m'agraden les dones, eh? Aviam.
La meva pregunta és: se n'adona, A.? Perquè si és així no té una actitud com de parar-me els peus. Vaja, no l'ha tingut mai però com que ens hem conegut tan poc...
Jo segueixo, tu. Ja em pararà.
Ara em fa pena que marxarà de vacances i no vull que es trengui el feeling. La trobaré a faltar encara més.
Per posar el toc poètic al post parlaré de G. (què és poesia? Poesia ets tu, amor meu).
Li dic ahir que anava a la muntanya a veure les llàgrimes de Sant Llorenç i em diu ah, que xulo. I li dic: demano un desig per tu? Sí sí, em contesta.
Després li dic que ja ho he fet i que no em digui quin és. I no em contesta res. Allà està, G., amor, el teu desig a les estrelles, sigui quin sigui.
El seu desig canalitzat a través de mi era que es complís el seu desig fos quin fos però també que connectés amb el que realment desitja, que connecti amb ella mateixa.
