Avui hem estat bé.
I deu n'hi do l'estona que hem estat juntes, que jo pensava que no...gràcies guionistes.
Torno a sentir aquella sensació al pit, que m'hi he de posar les mans...i és l'amor que sento quan la veig...
No sé veure't vestida tan fosca, li he dit.
No sé.
Estàvem bé...encara una mica en el núvol...
No sé quan durarà...però no vull baixar.
La directora diu que no va ser bona idea anar amb ella perquè (jo) feia molta cara de PAVA.
I què...és la cara que vull fer.
I per què ningú es fixa en la cara que fa ella? Per què ningú es fixa en com estava de contenta?
Bueno, suposo que perquè tothom veu que jo estic pillada i ella no.
Val.
Però no vull baixar-ah-ah....
Vaig a somiar amb tu, preciosa meva.
I a somiar amb que, un dia, sense voler, sense pensar-ho ni haver-ho previst...ens fem un petó...
2 comentaris:
Que bé aquest guionistesssss :D
I a tope amb el núvol. Quan a mi em fa por baixar o caure del núvol, sempre penso en la frase de la cançó de pastora que diu: "subirás como la espuma, si te caes la espuma es blanda..."
Bueno...precisament ja sé com n'és de dur el terra i per això no vull baixar. Però almenys ja no caic. Baixo i punt.
I no vull dependre dels guionistes.
Ara, reconec que en el núvol s'hi està molt bé 😁
Publica un comentari a l'entrada