Aixecar-me i no

 Ahir parlava d'aquest peix que es mossega la cua quan penso en la crush per un dia.

Però realment és perquè no és molt crush...clar...en comparació...jo què sé...

Perquè per una banda tinc ganes com de "pensar-hi", l'altre dia vaig somiar que ens abraçàvem i m'agradava molt i volia continuar i era tan petit i tan tendre...perquè jo estava asseguda i ella dreta i m'abraçava així com de cantó...i és com que no volíem parar el contacte físic i al final jo m'aixecava per poder-nos abraçar millor.

Era bonic.

Però alhora no vull, un altre cop, desitjar el que no puc tenir ni el que l'altra persona implicada no desitja.

Així que vull desitjar-la però alhora no.

Ja està bé com està tot, doncs.

És bonic i punt. 

Però ara que he escrit el somni...que simbòlic això de que jo m'hauria d'aixecar perquè fos com més en sèrio.

De moment no m'aixecaré.

Només m'interessa la meva vida i les meves coses. 

I només vull deixar de veure G. perquè no em faci més mal veure cada dia com  no em tria i em repúdia. 

Avui hem parlat unes quantes frases seguides (de feina) però l'actitud era la mateixa de rebuig. De fet ella anava dient que no calia que parléssim. 

Així és com està la situació.

Mai sabré per què (com la cançó de Sau). 

Imagino o vull creure que cada cop em farà menys mal i que es curaran les ferides...algun dia. Suposo.

De fet des del principi ella ha tingut aquesta actitud amb mi. Però de manera intermitent. 

Aquesta actitud i també l'actitud de no deixar-me desvincular. Aquesta és la que ja no fa perquè des que li vaig dir que ho feia ja no ho fa perquè no ho feia. 

Per tant l'"una de freda i una de calenta" s'ha quedat només amb les fredes. O les calentes, no sé quina és quina. 

I així no té cap sentit res.