Res

 Ni què dir sé.

Tinc sobredosi ja i només portem una setmana d'horari complet. 

Massa ímputs, massa hores, massa estona sentint la seva veu, massa fort que crida i no entenc per què. 

Vaja, com diu la meva psicòloga...no tot té a veure amb mi i en aquest cas està clar que no però em molesta molt.

No vull saber res d'ella.

NO vull

saber RES

d'ella.

RES, entesos? I estar vuit hores amb ella per allà pul·lulant no és la idea que tinc de no saber-ne res. 

Em molesta veure-la, em molesta sentir-la, em molesta tot el que diu, em molesta tothom tan content, em molesta la xerrameca, em molesta tothom fent bona cara i criticant per les cantonades.

Em molesta tot i tothom. 

M'intento concentrar en la feina. Ho aconsegueixo, vaja, sí, ho faig. Però alhora estic molesta i incòmoda i l'aguait per quan em sentiré encara pitjor.

Quan comencen a fer-se brometes amb la seva super amiguíssima, que per cert, no paren d'enviar-se a la merda (de broma, perquè és que son tan amigues i es tenen tanta confi...).

I em saturo. Acabo el dia com si hagués passat per una piscina de quitrà i se m'hagués enganxat a la pell i no puc avançar i em pesa i em molesta i se m'enganxa. 

Per ara, el trajecte de tornada em serveix per desintoxicar-me i aconsegueixo arribar a casa neta tot i que molt, molt cansada. Em consumeix.

Doncs res, vaig a dormir per tornar a submergir-me demà en la piscina de quitrà.  Jo vull anar a dormir d'hora i cada dia se'm fa tard.