Reina

 Avui em faig la reina.

Aparquem la història amb G. una estona tot i q la tinc al cor tot el temps...

I retrobem en D., potser no heu llegit res d'ell però podeu consultar el principi del blog...

En aquesta fantasia és festa major (ja va sent hora, eh?) i estem per allà tots escampats i barrejats, cap aquí i cap allà amb una birra a la mà. 

Com que en els últims temps pràcticament no ens hem vist, sí que és cert que hem perdut la connexió però jo ara estic molt diferent després d'haver transitat moltes altres coses i ell...doncs no ho sé, la veritat, ni m'importa. 

Però aquest dia de festa major fictici coincidim, tornem a xerrar, tornem a riure, tornem a mirar-nos i tornem a connectar (que allà estava) però jo no tinc gens d'ànsia i sí, conscientment em faig la interessant, em faig la Reina. I gaudeixo de la sensació de tenir-te al darrere, noto com aquesta nit t'he atrapat, com vols rossar-me, com vols estar al meu costat i em vas reclamant tota l'estona com tu saps fer. Em deixo fer. 

Tu et pensaves (que com ho sé? Doncs perquè és la meva fantasia i ho sé tot) que jo et deixaria de seguida perquè saps el que va passar, saps el que hi va haver sense haver-hi res i t'has quedat fotut de que ara jo em faci tant la interessant i estigui rient amb altres persones i et miri de reüll fins i tot defugint-te una mica. 

Però llavors ballem. Oh, ballem, quasi sense haver-ho previst i llavors sí que m'has guanyat, ja em fonc del tot i em deeeeixo, t'arrambo fort (sí, com aquell dia, l'únic dia que hem ballat i tan bé, ja saps...).

A la imaginació és fàcil...ens n'anem a un racó i em vols fer petons. Jo també vull, esclar, com no...però avui ho deixarem aquí perquè jo estic en un altre punt totalment diferent. Tenen una mica de gust de cervesa, els que més m'agraden...

Visca la festa major!

Res

 Al final no ens hem vist per culpa dels motius que la feien plorar...i he trobat tan a faltar estar allà per abraçar-la! No sé si ens veurem aviat. Anem veient. 

De totes maneres, i sense tenir res a veure amb haver-nos vist o no...sento que se m'estan assecant les fantasies. O passa algo més tangible o això va de baixa. Guioooniiiisteeees. Help.

Continuo pensant en aquell comentari que em deia: digues-li i no ho allarguis. Però puc no allargar-ho sense dir-li res. 

L'altre dia m'explicava una amiga que ara està consumant (per dir-ho finament) un amor que va començar fa 14 anys. La connexió existeix però després la vida ens deixa fer-ne algunes coses i altres no. La connexió sempre existeix. 

Sí que m'agradaria parlar-ne amb G. I dir-li que he notat molta connexió i que quan m'abraça se'm remou tot. M'agradaria poder imaginar què contestaria. No el que m'agradaria, sinó realment poder anticipar-ho. Bé, ja sé que no tinc una bola de vidre per saber-ho però...no sé si m'explico. 

Parlar-ne profundament, seriosament, dels nostres sentiments. Els que podem sentir i els que no. Però que quedés ja tot al seu lloc. Ho veig impossible, no ho puc ni imaginar.

O imagino una d'aquestes fantasies que ja coneixeu tan bé en què les coses s'esdevenen o no sé què he de fer. 

Estic pensant en desbloquejar coses que penso que tinc pendents des de l'adolescència. Molt bé no sé com però m'hi dirigeixo. 

Viatjar

 Ahir somiava (desperta) que érem amants i que planejàvem un viatge de cap de setmana juntes. Com que la nostra relació era secreta doncs allà ens podíem mostrar  públicament amb el toc de melodrama de no poder compartir, per exemple, les fotos que ens fem. 

Però ja ens anava bé perquè així som només tu i jo, tot al màxim d'íntim. 

Així anem per una ciutat random agafades per la cintura i ens fem petons al costat del riu, ens abracem assegudes a l'autobús i fem l'amor a l'hotel. 

Després no ens podem acomiadar a l'aeroport, tot i que anar juntes al lavabo sempre és una opció i el petó de comiat sempre ens deixa en un estat que deu n'hi do...

Quan ens veiem l'endemà ens mirem de reüll però ja estem acostumades a dissimular. Amb mig somriure ja ens entenem. Ensenyarem les fotos censurades...

Sobredimensionar

 Ahir estava una miqueta baixa d'ànim. 

Pensava d'acord, ens veurem però bah. Al setembre ens tornarem a veure cada dia...

Necessitava algun gest per part seva i no n'estava rebent.

Fins aquest matí.

Un missatge.

Hauria de ser massa específica per dir què deia  però la meva sensació és que era un missatge que no calia "per quedar bé", sento que me l'ha enviat perquè ha pensat en mi. I a més era positiu i alegre. M'ha recordat un altre cop la sensació que estava perdent de quan ens vèiem. El feeling. Res en concret, només les sensacions. M'ha agradat i alegrat molt.

Segurament l'estic sobredimensionant, sí.

M'he quedat molta estona sense saber ni què contestar. Pensava fins i tot en no contestar res i aquesta sensació també m'ha agradat perquè és algo com que no va amb mi, algo que no solc fer (això de no contestar).  I m'agradava la sensació de "no contesto perquè és que no sé ni què dir" perquè me l'imaginava a ella tenint aquesta mateixa sensació i m'agradava molt. 

Val, estic escrivint fatal i super repetitiu, ho accepto.

Li he contestat al cap de molt quan m'ha vingut una mica què li volia dir (que tampoc era res de l'altre món).

Esperarem a dimarts aviam com és la retrobada. 

Mentrestant, princesa, et somio a prop però lluny, mirant el mòbil i pensant en mi. Esperant-me, mirant els detalls com jo faig. Una mica calculadora mig inconscientment...tenint-me present.

Vull que em tinguis present com jo t'hi tinc. Ara només és això.

Tinc massa calor com per ni tan sols somiar en tocar-te. Prefereixo enviar-te missatges, tot i que tan de bo et pogués dir el que realment penso i sento. Encara que fos amb indirectes. 

Notícies

 Atenció.

Potser dimarts ens veiem.

Canvi i tallo.

El primer petó

 Sembla que tornem enrere en el temps però em venia de gust imaginar un escenari de com podria ser el nostre primer petó.

Seria així.

M'estàs ensenyant alguna cosa del mòbil o alguna cosa petita que requereix que totes dues hi estiguem molt a prop i, com sempre, jo m'acosto molt, quasi  galta amb galta i, com sempre, tu no t'apartes, els teus cabells em freguen  suaument. 

Et pregunto alguna cosa i em giro cap a tu i tu cap a mi alhora, estem a tocar. Ens quedem un instant parades. Ningú s'aparta, sobretot ningú s'aparta. El desig em crema i se m'escapa.

És evidentíssim, ho diu el guió i ens fem un petó, els nostres llavis s'ajunten i es pressionen, i encaixen a la perfecció, els nostres ulls s'acluquen. Un...dos...tres...potser quatre segons...

Desfem el petó i ens abracem, esclar, com ja hem fet, ja sé què se sent en aquest punt, quina escalforeta em recorre tot el cos. M'estrenys fort  i esbufegues. 

- No sé què em passa- em dius mig espantada.

Em venen ganes d'entre riure i plorar i t'estrenyo més fort. Jo sé perfectament el que et passa, bonica meva, i estic tan emocionada que vull quedar-me aquí petrificada per sempre més.  

Però hem de baixar, és l'hora. Em deixes anar molt a poc a poc, amb molta delicadesa, com tu fas les coses...Ens acariciem els braços fins a les mans i abans de deixar-te anar t'estrenyo la mà. 

- Ves baixant, ara vinc- et dic. Necessito recompondre'm si no vull arribar amb tothom vermella com un perdigot. 

T'allunyes i et gires per somriure'm. 

En tornarem a parlar, d'aquest moment. 

Comparacions

 Les comparacions son odioses...diuen.

Doncs mireu, segons com poden ser molt interessants, sobretot si es tracta de fantasies sexuals...

Està a punt de reaparèixer a la meva vida allò que vulgarment es diu "un polvo pendent" anomenada C.

Hem quedat per veure'ns la setmana que ve i sembla que ja està tot lligat però bueno...quan la vegi m'ho creuré.

Efectivament, sí, em comenceu a conèixer i la meva imaginació s'ha començat a activar amb aquesta líbido disparada que tinc com a companya de vida. 

Van volant pel meu cervell tot de coses que podrien arribar a passar quan ens trobem, coses que en el seu dia fa anys no van passar i potser ara el moment vital ens acompanya més a totes dues...home doncs estaria bé donar una alegria al cos. Per la meva part m'ho prendré una mica com un repte però sense esperar res. Qui sap.

Però clar, inevitablement comparo els pensaments que tinc amb els que em provoca la meva princesa G.

I és absolutament tan diferent.

Pot ser tant diferent fer l'amor amb algú segons la situació emocional o els sentiments que tinguis cap a l'altra...

Amb G. vaig començar com molt a saco dient que volia anar directa a l'orgasme...però he acabat com una pàmfila només somiant amb que m'abraci. 

Amb C. m'imagino com un etern magreig purament hormonal que com aquell qui diu podria ser amb qualsevol. 

Amb G. m'imagino el contacte de tot el nostre cos a cada centímetre de la pell, les cames entortolligades i la pressió del meu cos contra el seu i sobretot del seu contra el meu. M'imagino petons al coll, sobretot sempre amb cabells pel mig o acabats d'apartar amb una carícia ja de per si orgàsmica. 

Amb C. m'imagino petons amb llengua, m'imagino mans colant-se per dintre la roba, m'imagino riures i mirades pícares (quines mirades i quins somriures que té, la tia...capaços de seduir a qualsevol). M'imagino tècniques sexuals avançades, quasi que mecàniques. Fantàstic per alliberar aquesta fera de líbido que tinc. La veritat és que m'aniria de perles però en aquest moment no m'imagino que em portés enlloc. M'imagino tot un vespre d'indirectes i acostaments tontos mig en broma mig ja sent rotllo. Em vull mostrar d'una altra manera. Com en aquell post que era tria la teva aventura. Beibi, no soc la mateixa que vas conèixer així que prepara't perquè fliparàs. 

Amb G. m'imagino el so de la seva respiració, m'imagino acariciant-li els braços, m'imagino que em fa petons al coll (ja ho he dit, m'ho imagino bastant, veig) m'imagino perdre'ns, no saber ni on som, només fusionar-nos ja d'una vegada que les ganes se'ns mengen. M'imagino sota zero planificació, gaudir només de la falta d'espai vital i de la nostra proximitat enyorada. M'imagino el plaer fins i tot de quasi tocar-nos, el desig creixent com una flamarada. M'imagino un temps infinit indefinit i voler repetir al moment, al següent dia i a l'altre i a l'altre...enyoro el dia a dia amb el seu cos...M'imagino un ritme lent i tot molt pausat i cerimoniós. M'imagino un moviment subtil de balanceig de cama que ens està provocant un plaer indescriptible quasi sense adonar-nos-en, que va creixent i creixent fins que s'hi barregen les mans que volen tocar l'anima i que per instint ens porten a la petita mort...